|
Àngels Gonyalons
Àngels Gonyalons (Barcelona, 12 de novembre de 1963) és una actriu, cantant, ballarina i presentadora. Coneguda sobretot pels seus papers en musicals, ha treballat també d'actriu en altres gèneres teatrals, així com a la televisió i com a actriu de doblatge. Des de 1994 fins aquest 2024, ha estat la fundadora i codirectora de l'escola de teatre musical Memory, al costat de la seva germana Meritxell Gonyalons.[1][2] Gonyalons ha treballat en produccions en llengua castellana, però sobretot destaca per les seves feines en llengua catalana. El seu paper més recordat és probablement el de Blanca al musical de Dagoll Dagom Mar i cel de 1988. Carrera professionalTeatreGonyalons va iniciar la seva carrera teatral l'any 1981 a les companyies de teatre infantil de Carles Lloret i Joan Guash. L'any 1984 entrà a la companyia de Paco Morán i hi va treballar durant dos anys (amb l'obra Media naranja - medio limón obtingué el premi Joanot de Teatre de 1985). L'any 1985 treballà amb la Companyia Montserrat Salvador amb una representació de Fedra, de Racine, obra que va representar al Teatre de l'Escorial de Madrid. L'any següent s'integrà a l'orquestra Santsfaina com a cantant i aquell mateix 1986 estrenà al Teatre Regina de Barcelona Torna-la a tocar, Sam. Més endavant, Gonyalons va interpretar altres papers de teatre musical com ara el d'Audrey de la versió catalana de La botiga dels horrors (1987)[3] i el de Blanca a l'adaptació musical de Mar i cel (1988), interpretació per la qual va guanyar el premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya a la millor actriu protagonista de l'any.[4][5] Amb el musical Estan tocant la nostra cançó (1990), que més tard interpretà també a Madrid, guanyà el premi Margarita Xirgu.[1] Ja a la dècada dels noranta, Gonyalons va crear el recopilatori de musicals Memory (1991) i va interpretar a un recopilatori de cançons de Stephen Sondheim anomenat Tots dos, amb Carles Sabater (1993), així com a Germans de sang (1994), Melodías de Broadway (1994), Blues en la nit (1995) i Àngels (1998).[6] Mentrestant, l'any 1994, creà juntament amb Ricard Reguant, l'escola de teatre musical Memory, la primera escola de teatre musical a Espanya.[7] A continuació, cap a 1999, s'establí a Madrid, on representà les obres Chicago, en què feia el paper de Velma Kelly (1999), Paraules encadenades de Jordi Galceran, amb Carlos Sobera i sota la direcció per Tamzin Townsend (2000), i l'adaptació musical de la pel·lícula When Harry Met Sally..., amb Josema Yuste (2002). L'any 2003 tornà a Barcelona per instal·lar-s'hi amb l'obra Acosta't, de Patrick Marber, juntament amb Ramon Madaula, Àlex Casanovas i Anna Ycobalzeta, i el 2005 hi estrenà el musical de Jordi Galceran i Albert Guinovart Paradís. Gonyalons va tornar el 2023 a la companyia de Dagoll Dagom amb l'espectacle musical L'alegria que passa, inspirat en l'obra de Santiago Rusiñol.[8] Televisió i cinemaA la televisió ha actuat a les sèries Crònica Negra, Quart Segona, I ara què, Xènia?, Sota el signe de... peixos i El cor de la ciutat a TV3, a Condenadas a entenderse i Un chupete para ella a Antena 3, i a El comisario a Tele 5. També hi ha presentat els concursos Betes i films de TV3 i Y tú, ¿bailas? de Tele 5. Així com escasses incursions en el món de cinema, sent Orgasmo caliente (1981), Bom Bom -Premi Sant Jordi de Cinematografia- (1990), Un plaer indescriptible (1992) i Xtrems (2009) les úniques pel·lícules en les quals ha actuat. Gonyalons ha treballat en nombroses produccions audiovisuals com a actriu doblatge, tant en català com en castellà.[9][10] ObresTeatre[11]
Televisió
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àngels Gonyalons
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
