Àngels i dimonis (en anglès, Angels & Demons) és una pel·lícula que s'estrenà als Estats Units i a Espanya el 15 de maig de 2009, basada en la novel·laÀngels i dimonis de Dan Brown. El director Ron Howard, qui dirigí El codi Da Vinci, també adaptat d'un llibre de Brown, estrenà l'esperada versió cinematogràfica el maig de 2009 i obtingué un gran èxit.[1]
Robert Langdon (Tom Hanks) descobreix la prova de la reaparició d'una antiga confraria secreta coneguda com els Illuminati: la més poderosa organització secreta en la història, que al seu torn també s'enfronta a una amenaça que fa que perilli la seva existència: l'Església Catòlica. Quan Langdon s'assabenta que els Illuminati conspiren en contra de l'Església intentant detonar una bomba d'antimatèria, ell es dirigeix a Roma, on uneix forces amb Vittoria Vetra (Ayelet Zurer), una bella i enigmàtica científica italiana.
S'embarquen en un viatge sense descans al llarg d'un sol dia, replet d'acció a través de criptes segellades, perilloses catacumbes, catedrals desertes i fins al cor de la més secreta volta a la terra. Langdon i Vetra seguiran pistes de 400 anys d'antiguitat que marquen al Vaticà com l'única esperança de supervivència.
En el llibre, Robert Langdon és cridat pel CERN, mentre que a la pel·lícula és cridat pel Vaticà.
En el llibre, el científic que mor en el CERN és el pare de Vittoria Vetra, a la pel·lícula és un company d'investigació.
En el film tota l'acció dintre del CERN així com la participació del director, Maximilian Kohler; són omeses.
En el llibre l'assassí es comunica amb el camarlenc per una trucada telefònica que fa al Vaticà; mentre que a la pel·lícula envia un vídeo amb un missatge i les imatges dels cardenals segrestats.
En el llibre l'assassí crida a la BBC, perquè el reporter assignat en el reportatge de l'informe al món dels esdeveniments d'aquesta nit; mentre que a la pel·lícula ometen totalment aquesta part de la història.
En el llibre, el Camarlenc es diu Carlo Ventresca, i a la pel·lícula, Patrick McKenna.
En la novel·la el comandant de la guàrdia suïssa és Olivetti, sent a la pel·lícula Ritcher (qui a la novel·la és el segon al comandament de la Guàrdia suïssa i el seu nom és Rocher).
En el film, Olivetti és un inspector.
En el film Langdon rescata al cardenal Baggia a la font dels quatre rius; a la novel·la el cardenal mor ofegat i l'assassí creu ofegar a Langdon també, després de forcejar amb ell a la font.
En el film el Papa és el pare adoptiu del camarlenc, però a la novel·la és el pare biològic.
En la novel·la, El Camarlenc se suïcida cremant-se a la balconada papal en veure que tots els cardenals es van adonar de la seva traïció a l'Església i també perquè descobreix que el seu pare era el papa que va assassinar. A la pel·lícula, quan es veu acorralat per la Guàrdia suïssa pren una llumenera i s'immola a si mateix dintre de l'església.
El Cardenal encarregat de guiar al conclave, a la novel·la anomenat Mortati, es diu Strauss.
