Øystein Ore

Øystein Ore

Biografia
Naixement	(nn) Øystein Mikaelsson Ore 7 octubre 1899 Christiania (Unió entre Suècia i Noruega)
Mort	13 agost 1968 (68 anys) Bærum (Noruega)
Sepultura	Cementiri de Grove Street, 44 Sylvan Ave. 41° 18′ 47″ N, 72° 55′ 32″ O / 41.312933°N,72.92551°O / 41.312933; -72.92551
Sterling Professor Universitat Yale
1931 – 1968
Dades personals
Residència	Noruega Estats Units d'Amèrica
Formació	Universitat de Göttingen (1922–1924) Universitat d'Oslo (1918–1922) Escola de la Catedral d'Oslo (–1918)
Tesi acadèmica	Zur Theorie der Algebraischen Körper  (1924 )
Director de tesi	Thoralf Skolem
Activitat
Camp de treball	Combinatòria, reticle, matemàtiques, àlgebra abstracta, teoria de grafs, teoria de nombres i història de les matemàtiques
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Yale (1927–1968) Universitat d'Oslo (1925–1927)
Membre de	Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Professors	Thoralf Skolem
Alumnes	Grace Hopper
Obra
Obres destacables Nombre harmònic enter extensió de Ore teorema d'Ore condició de Ore
Estudiant doctoral	Grace Hopper, Melvin Dresher, Marshall Hall, Bruce Lee Rothschild, Mariam Becker Mazur, Howard Engstrom, Laurence Alvarez, Mark E. Watkins (en) , Harold Dorwart, Casper Shanok, Warren R. Church, Bernard Hausmann, D. Bruce Erickson, Joel G. Stemple, Jon Henry Sanders i Jeanette Fox Delevie (en)
Família
Cònjuge	Gudrun Lundevall
Pares	Mikal Beer Østensen Ore i Christiane Benedicte Samuelsen
Germans	Aadne Ore
Parents	Einar Hille, cunyat
Premis
(1953)  Beca Guggenheim (1947)  Cavaller de 1a classe de l'Orde de Sant Olaf

Øystein Ore (Christiania i Oslo, 7 d'octubre de 1899 - Bærum, 13 d'agost de 1968) va ser un matemàtic noruec.

Ore va néixer a Oslo (quan encara era anomenada Kristiania) i va ser escolaritzat a l'escola catedralícia de la ciutat fins al 1918.^[1] A continuació va estudiar matemàtiques a la universitat d'Oslo en la qual es va graduar el 1922 i va obtenir el doctorat el 1924, després d'unes estances a les universitats de Göttingen i París.^[2] Va ser professor de la universitat d'Oslo fins al 1927 en que, a instàncies de James Pierpont,^[3] va ser nomenat professor de la universitat Yale. El 1931 va ser nomenat Sterling Professor (el grau més alt entre els professors de Yale), càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1968. Va morir sobtadament l'estiu d'aquest mateix any, quan estava a la seva terra natal per donar unes conferències a Oslo.^[1]

Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar activament amb les organitzacions anti-nazis American Relief for Norway i Fritt Norge (de la qual va ser cofundador). Per aquestes activitats va ser guardonat cavaller de l'Orde de Sant Olaf.^[4]

El camp de recerca principal d'Ore va ser l'àlgebra, però també va publicar alguns treballs de topologia i de teoria de grafs, així com dues conegudes biografies: la de Girolamo Cardano (1954) i la de Niels Abel (1957).^[5] En teoria de grafs, va enunciar el 1960 el teorema que porta el seu nom, que estableix les condicions necessàries i suficients per a que un graf sigui hamiltonià.^[6] En el camp de l'àlgebra va ser dels primers en parlar de l'estructura del polinomis i, juntament amb Garrett Birkhoff, va re-elaborar tota la teoria de reticles.^[7] També va publicar un llibre històric sobre la teoria de nombres (1948).

• Aubert, K.E. «Øystein Ore og hans Matematiske Arbeider» (en noruec). Nordisk Matematisk Tidskrift, Vol. 18, Num. 4, 1970, pàg. 121-126. ISSN: 0801-3500.
• Chartrand, Gary; Lesniak, Linda; Zhang, Ping. Graphs & Digraphs (en anglès). CRC Press, 2011. ISBN 978-1-4398-2629-4. 
• Chartrand, Gary; Zhang, Ping. A First Course in Graph Theory (en anglès). Dover Publications, 2012. ISBN 978-0-486-48368-9. 
• Corry, Leo. Modern Algebra and the Rise of Mathematical Structures (en anglès). Birkhäuser, 2004. ISBN 3-7643-7002-5. 
• Middeke, Johannes «A computational view on normal forms of matrices of Ore polynomials» (en anglès). ACM Communications in Computer Algebra, Vol. 45, Num. 3-4, 2012, pàg. 190-191. DOI: 10.1145/2110170.2110182. ISSN: 1932-2240.
• Roberts, David Lindsay. Republic of Numbers (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2019. ISBN 978-1-4214-3308-0. 
• Urquhart, Alasdair «The graph constructions of Hajós and Ore» (en anglès). Journal of Graph Theory, Vol. 26, Num. 4, 1997, pàg. 211-215. DOI: 10.1002/(SICI)1097-0118(199712)26:4<211::AID-JGT5>3.0.CO;2-T. ISSN: 0364-9024.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Øystein Ore

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Øystein Ore» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Macho, M. «Øystein Ore, especialista en teoría de grafos». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2013. [Consulta: 7 març 2021]. (castellà)