Share to:

 

Accent agut

Signes diacrítics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ )
trenc ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
màcron ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
dièresi ( ¨ )

Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:

apòstrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

L'accent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal. Pot tenir diverses funcions (en algunes llengües se'n combinen diverses):

  • Grau d'obertura: l'accent marca que la vocal es pronuncia d'una manera tancada, en oposició a un altre fonema que s'escriu amb la mateixa lletra, com per exemple composé en francès, on la darrera "e" no sona com la "e" oberta de siège. Per aquest motiu l'accent agut en alguns llibres de text catalans a vegades també s'anomena accent tancat.
  • Tonicitat: l'accent pot recaure en la síl·laba tònica per marcar que s'ha de pronunciar aquella seqüència amb més força. És l'ús del català en paraules com valdré, per contra a valdre, per exemple.
  • Desambiguació lèxica: es posa un accent encara que les normes de l'ortografia no ho requereixin, a fi de diferenciar dues paraules. És l'accent diacrític, com el català , que significa "correcte" i es distingeix de be, "xai".
  • Èmfasi: es pot marcar una paraula com a més rellevant dins la frase amb l'accent, tal com permet el neerlandès.
  • Duració: s'utilitza l'accent per diferenciar vocals llargues i breus (la vocal accentuada és més llarga) en llengües com el txec o en les transcripcions medievals del llatí (que no tenia accents quan era parlat a l'Imperi Romà).
  • To: en un fenomen similar a l'anterior, l'accent agut pot marcar un to més alt en idiomes tonals com la varietat normativa del xinès.
  • Palatalització: en polonès, un accent sobre una consonant marca que el so s'ha de pronunciar palatalitzat.
  • Desambiguació prosòdica: un accent pot diferenciar un fonema d'un altre (les pronunciacions difereixen més que no pas sols el grau d'obertura), com en l'islandès.
  • Manlleus: un préstec d'una altra llengua pot conservar l'accent encara que no s'adeqüi als usos d'aquest signe en l'idioma d'acollida, i fins i tot encara que aquest no tingui accents, com passa en l'anglès, que manté l'accent en els gal·licismes (manlleus del francès).
  • Metafonia: també en polonès l'accent agut sobre la o –única vocal que pot dur accent– indica que s'ha de pronunciar com a /u/.

Vegeu també

Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 
Kembali kehalaman sebelumnya