|
Aleix Vidal-Quadras i RocaAleix Vidal-Quadras i Roca (castellà: Alejo Vidal-Quadras Roca) (Barcelona, 20 de maig de 1945) és un polític català d'ideologia ultraconservadora i espanyolista, catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Escriu regularment a diversos mitjans de comunicació com el diari La Razón, La Gaceta de los Negocios o al seu blog personal hostatjat a Periodista Digital. El 9 de novembre de 2023 va rebre un atac al carrer a Madrid, on fou tirotejat.[2] BiografiaEls Vidal-Quadras són una família de l'alta burgesia barcelonina descendents de Manuel (1783-1861)[3] i Aleix Vidal i Quadras (1797-1883),[4] indians de Sitges, i entre els seus membres hi ha el pintor Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia, membre del Cercle Artístic de Sant Lluc,[5][6] i l'atleta Alfons Vidal-Quadras i Rosales. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1969), el 1975 va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1983, el Premi Energia Nuclear de la Junta d'Energia Nuclear.[7] El 1988 va ser nomenat catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona,[1] essent vocal del Consell de Seguiment sobre Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica de Catalunya (1984-1992) i director del Servei de Física de Radiacions de la UAB (1984-1992). També ha tingut labor investigadora i docent en el Centre de Recerques Nuclears d'Estrasburg, en l'University College de Dublín i en el col·legi La Immaculada dels maristes de Barcelona. Trajectòria políticaHa estat president del Partit Popular de Catalunya entre 1991 i 1996, quan va ser apartat de la directiva després del Pacte del Majestic.[8] Fou diputat (1988-1999) i senador designat pel Parlament de Catalunya (1995-1999).[1] El 1993 creà la fundació Concordia y Libertad per a reforçar el seu discurs espanyolista.[9] El 1999 va ser elegit eurodiputat pel Partit Popular, càrrec que renovà el 2004. Per a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va deslligar-se del PP i es va presentar amb Vox, un nou partit de caràcter ultraconservador i espanyolista, sense arribar a treure representació,[10] i el 2015 va anunciar la seva baixa del partit.[11] ControvèrsiaEl maig del 2009, el Partit dels Socialistes de Catalunya inclogué en un cartell de propaganda electoral de les eleccions al Parlament Europeu de 2009 l'adreça del lloc web corresponent a l'article dedicat a la figura de Vidal-Quadras de la viquipèdia en castellà. En aquest cartell només apareixia enllaç a la Viquipèdia sobre un fons vermell;[12] un fet que fou noticiable.[13] Intent d'assassinatEl 9 de novembre del 2023, al voltant de les 13.30 hores, Vidal-Quadras va ser tirotejat al carrer Núñez de Balboa de Madrid, al districte de Salamanca.[2] L'atacant li va disparar al cap, causant-li una ferida de bala a la mandíbula, i va escapar en una motocicleta que conduïa una altra persona i que fou trobada calcinada hores més tard als afores de Fuenlabrada. Es considerava la possibilitat que el crim hagués estat perpetrat per sicaris que, com ell havia apuntat, podrien estar a càrrec del règim islàmic de l'Iran.[14] Obres
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleix Vidal-Quadras i Roca
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
