|
Alfheim Alfheim (en nòrdic antic, Álfheimr, "llar dels elfs") és un dels Nou Mons i la llar dels Elfs de la llum (ljósálfar) de la mitologia nòrdica. En els textos nòrdics anticsAlfheim com a llar dels elfs s'esmenta només dues vegades en els textos nòrdics. Al poema Grímnismál es descriu dotze habitatges divins que comencen en l'estrofa 5 amb:
Un dent-regal era un regal donat a un nadó a la cort per la seva primera dent. Al text eddic del segle xii, Gylfaginning, Snorri Sturluson es refereix a la primera d'una sèrie de morades al cel:
El conte més endavant, en parlar d'una sala anomenada Gimlé i l'extrem més meridional del cel que sobreviurà quan el cel i la terra hàgin mort, explica:
No s'indica si aquests cels són idèntics a Alfheim o diferents. Alguns textos diuen Vindbláin (Vindbláinn, "Wind - blue") en lloc de Vídbláin. Els comentaristes moderns especulen (o, de vegades, ho donen com un fet) que Alfheim va ser un dels nou mons (Heima) esmentats en l'estrofa 2 del poema eddic Völuspá.  En els llibres islandesos anomenats Kjalnesingasaga (contes Kjalnesing), Bui, de 13 anys, entra a Álfheimr per tal de trobar un símbol, propietat de Dofri, rei dels elfs. Allà coneix a la filla de Dofri, Fríður era el seu nom, que significa bella, i quan cau la nit va a la seva cambra, i "es diverteixen durant tota la nit". Més tard ella ajuda a Bui a trobar el símbol i, al mateix temps, li diu a Bui que ella està esperant el seu nadó. Bui llavors ha de tornar amb el símbol al rei de Noruega i quan es diuen adéu ella li diu que si el nadó neix nena ella se la quedaria, però si fóra un nen l'enviaria a Bui als 12 anys. Si Bui no li donés la benvinguda, patiria. 12 anys més tard un nen anomenat Jökull navega des de Noruega a veure a Bui. Jökull afirma que ell és el fill de Bui i Fríður però Bui ho nega: "El meu fill no és petit i miserable, és fort i poderós!", va dir. Bui va insistir en retar-lo en combat per demostrar les seves paraules però Fríður era amb ell. En la cultura popular
Referències
|
