|
Antàrtida Oriental
 L'Antàrtida Oriental, anomenada també Antàrtida Major,[1] és una de les dues grans regions en què es divideix l'Antàrtida, corresponent al costat que queda cap a l'oceà Índic, partint des de les muntanyes Transantàrtiques.[2] Comprèn bàsicament la terra de Coats, la terra de la Reina Maud, terra d'Enderby, terra de Kemp, terra de Mac Robertson, terra de Wilkes, terra Victòria i l'Altiplà Polar. Gairebé tota l'Antàrtida Oriental forma part de l'Hemisferi Oriental. S'hi troba el pol Sud geogràfic, el Pol Sud geomagnètic i el pol sud d'inaccessibilitat.[3][4] De vegades també s'utilitza el nom Antàrtida Oriental per referir-se només a l'àrea del continent que es troba dins de l'Hemisferi Oriental.[5] El nom ha existit des de fa més d'un segle, apareixen als llibres'Antarctica d'Edwin Swift Balch (1902) i Anctarctica d'Otto Nordenskjold (1905),[6][7] però el seu ús generalitzat va començar amb l'Any Geofísic Internacional (1957-1958), ja que les exploracions havien revelat que les muntanyes Transantàrtiques constitueixen una útil separació regional entre l'Antàrtida Occidental i l'Antàrtida Oriental.[8] El Advisory Committee on Antarctic Names (US-ACAN, Estats Units) va aprovar el nom (en anglès, East Antarctica) el 1962.[9] A diferència de l'Antàrtida Occidental, la major part de l'Antàrtida Oriental és un gran escut corresponent a un extens crató actualment cobert per una extensa capa de gel.[2] A l'Antàrtida Oriental es troben les glaceres més grans del planeta Terra i -a la Terra de Wilkes- existeix un gegantí cràter d'origen meteòric anomenat cràter de la Terra de Wilkes.[10] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||
