Antocianina

Antocianina
Substància química	classe estructural d'entitats químiques
Trobat en el tàxon	Iris
Rol	pigment biològic

No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre.

Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.

Són pigments hidrosolubles pertanyents a la família dels flavonoides com també les antoxantines.

El 1835, el farmacèutic alemany Ludwig Clamor Marquart va donar el nom d'Anthokyan a un compost químic que dona a les flors un color blau per primera vegada en el seu tractat "Die Farben der Blüthen". En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i són els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor quan la fotosíntesi ha cessat o del color vermellós de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que encara no predomina la fotosíntesi.^[1]

Les antocianes pertanyen a una classe pare de molècules anomenades flavonoides sintetitzades mitjançant la via dels fenilpropanoides. Es troben en tots els teixits dels traqueobionts, incloses fulles, tiges, arrels, flors i fruits. Les antocianines es deriven de les antocianidines afegint-hi glúcids.^[2] Són inodores i moderadament astringents.

En la vinya la composició d'antocians del raïm és una característica del fenotip de cada varietat i també depèn de com hagi estat conreat (secada, rendiment, etc.) cosa que permet identificar els vins. Alhora la producció i la quantitat d'aquest pigment depèn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sòl.

Antocianina en mg per 100 g d'aliment
albergínia	750
taronja	~200
móra	~115
Gerd	10-60
Cirera	350-400
grosella	80-420
aranja (roja)	30-750
vi negre	24-35

Tenen propietats antioxidants i protegeixen de les radiacions ultraviolades l'excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura.

Plantes riques en Antocianines

Pigmentació

A les flors, l'intens color que es dona per l'acumulació d'antocianines pot atreure una gran varietat de fauna pol·linitzadora, mentre que a les fruites la mateixa coloració pot ajudar a la dispersió de llavors, atraient l'atenció d'herbívors als fruits potencialment comestibles que exhibeixen aquests vermells, blaus o morats.

A la fisiologia vegetal

Es creu que les antocianines poden tenir un paper protector a les plantes contra temperatures extremes.^[3]^[4] S'ha trobat que les plantes de tomàquet es protegeixen del fred amb antocianines que contraresten les espècies reactives d'oxigen, donant lloc a una menor taxa de mort cel·lular a les fulles.^[3]

Característiques i usos

Els antocians són compostos poliaromàtics amb grups oxhidril (-OH) que en reaccionar amb l'oxigen permeten l'activitat antioxidant.
Per la seva sensibilitat a les variacions del pH poden servir com indicadors, ja que viren del roig al violeta en augmentar l'alcalinitat.
Additiu alimentari com a colorant anomenat vermell antocià (E163) usat en melmelades i altres aliments de pH àcid com el iogurt.

Estructura i tipus d'antocians

Antocianidina	R₁	R₂	R₃	R₄	R₅	R₆	R₇
Aurantinidina	-H	-OH	-H	-OH	-OH	-OH	-OH
Cianidina	-OH	-OH	-H	-OH	-OH	-H	-OH
Delfinidina	-OH	-OH	-OH	-OH	-OH	-H	-OH
Europinidina	-OCH₃	-OH	-OH	-OH	-OCH₃	-H	-OH
Luteolinidina	-OH	-OH	-H	-H	-OH	-H	-OH
Pelargonidina	-H	-OH	-H	-OH	-OH	-H	-OH
Malvidina	-OCH₃	-OH	-OCH₃	-OH	-OH	-H	-OH
Peonidina	-OCH₃	-OH	-H	-OH	-OH	-H	-OH
Petunidina	-OH	-OH	-OCH₃	-OH	-OH	-H	-OH
Rosinidina	-OCH₃	-OH	-H	-OH	-OH	-H	-OCH₃

Referències

↑ Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460.
↑ Jordheim, Monica; Andersen, Øyvind M. «ANthocyanins». Anthocyanins, 18-10-2010.
↑ ^3,0 ^3,1 Qiu, Zhengkun; Wang, Xiaoxuan; Gao, Jianchang; Guo, Yanmei; Huang, Zejun «The Tomato Hoffman’s Anthocyaninless Gene Encodes a bHLH Transcription Factor Involved in Anthocyanin Biosynthesis That Is Developmentally Regulated and Induced by Low Temperatures». PLoS ONE, 11, 3, 04-03-2016, pàg. e0151067. DOI: 10.1371/journal.pone.0151067. ISSN: 1932-6203. PMC: 4778906. PMID: 26943362.
↑ Van Breusegem, Frank; Dat, James F. «Reactive Oxygen Species in Plant Cell Death». Plant Physiology, 141, 2, 6-2006, pàg. 384–390. DOI: 10.1104/pp.106.078295. ISSN: 0032-0889. PMC: 1475453. PMID: 16760492.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antocianina

(anglès) MadSci Network Arxivat 2020-07-25 a Wayback Machine. Preguntes i respostes sobre antocianines

Viccionari

[1] Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460.

[2] Jordheim, Monica; Andersen, Øyvind M. «ANthocyanins». Anthocyanins, 18-10-2010.

[:0-3] 3,0 ^3,1 Qiu, Zhengkun; Wang, Xiaoxuan; Gao, Jianchang; Guo, Yanmei; Huang, Zejun «The Tomato Hoffman’s Anthocyaninless Gene Encodes a bHLH Transcription Factor Involved in Anthocyanin Biosynthesis That Is Developmentally Regulated and Induced by Low Temperatures». PLoS ONE, 11, 3, 04-03-2016, pàg. e0151067. DOI: 10.1371/journal.pone.0151067. ISSN: 1932-6203. PMC: 4778906. PMID: 26943362.

[4] Van Breusegem, Frank; Dat, James F. «Reactive Oxygen Species in Plant Cell Death». Plant Physiology, 141, 2, 6-2006, pàg. 384–390. DOI: 10.1104/pp.106.078295. ISSN: 0032-0889. PMC: 1475453. PMID: 16760492.

[1]

[2]

[3]

[4]