|
Antoni Niubò Xammar
Antoni Niubò Xammar (Castellnou de Seana cap a 1790 - Biosca, 1 de maig de 1837), conegut com el coronel Niubò, fou un militar català del bàndol lliberal a la Primera Guerra Carlina.[1] Va néixer el 1790 en una família de cavallers amb propietats a Castellnou de Seana i Bellestar.[1] Va participar a la guerra del Francès, primer el 1808 com a sotstinent de miquelets i el 1811 com a capità.[1] Va ser fet presoner el 1811 al setge de Tarragona però va tornar a participar a la guerra del 1812 al 1814.[2] Després de la guerra va continuar la carrera militar mentre acumulava un patrimoni considerable.[1] Va participar a la primera carlinada al bàndol isabelí amb el grau de coronel i va arribar a tenir la comandància de la província de Lleida el 1837.[1] Va participar en diferents accions que li van donar fama de temut i cruel, i de no haver perdut mai una batalla, excepte la darrera en que intentant socórrer Solsona fou derrotat pels carlins de Joan Castells i va perdre la vida.[1] Referències
Information related to Antoni Niubò Xammar |
||||||||||||
