L'aranya blanca, aranya monja, peix aranya o dragó (Trachinus draco) és un peix de la família dels traquínids molt perillós per als banyistes: el seu verí produeix insuficiència respiratòria i dolor.[1]
Morfologia
Talla: màxima de 45 cm, comuna entre 10 i 30 cm.
Cos allargat i comprimit.
Peduncle caudal curt.
Escates cicloides, disposades en files oblíqües sobre els flancs.
Línia lateral rectilínia i que consta de 80 a 83 escates.
L'opercle presenta una gran espina que està connectada amb una glàndula verinosa; 15 branquispines sobre el braç inferior del primer arc branquial.
Dues aletes dorsals; la primera, curta i espinosa que també connecten amb una glàndula verinosa, i la segona, més llarga, està formada per radis tous.
L'aleta anal, llarga, amb espines i radis tous.
Les pectorals, més o menys, arrodonides.
Les ventrals, en posició jugular.
L'aleta caudal, una mica escotada.
Coloració del dors marró verdós amb taques fosques al cap.
Flancs de color blanc groguenc, amb nombroses línies marrons, blaves i grogues oblíqües.
Regió ventral blanca.
Comportament
Espèciebentònica sobre fons de sorra i de fang, des de la línia de costa fins als 300 m, però sobretot, entre els 5 i 10 m.
Toxicitat
El verí potencialment letal de T. draco està compost d'una polipèptid de 105 kDa anomenat Dracotoxina. Aquest polipèptid té propietats de despolarització de la membrana cel·lular, així com propietats hemolítiques. Aquesta toxina sol provocar símptomes lleus com nocicepció i inflamació, no obstant, si el verí esdevé sistèmic pot provocar canvis en la pressió arterial i aturades cardiorespiratòries.[2]
↑Almada, Vítor C.; Henriques, M.; Gonçalves, E. J. J. «Ecology and behaviour of reef fishes in the temperate north-eastern Atlantic and adjacent waters» (en anglès). Behaviour and Conservation of Littoral Fishes, 1999, pàg. 33–69.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.