El territori s'estén sobre una superfície de 1.056 km², i està dividit en 89 parròquies, agrupats en 11 arxiprestats i una unitat pastoral.
Història
Segons la tradició local, san Pere hauria fundat la primera comunitat cristiana a Tàrent, i consagraria Sant Amasià com el primer bisbe. Un altre bisbe atribuït per la tradició a Tàrant va ser San Cataldo, qui hauria viscut a la segona meitat del segle v. Lanzoni mostra com aquests dos sants no podrien haver estat bisbes de Tàrent.
El primer bisbe històricament documentat va ser Pere (o Innocenzo, segons Ughelli, Cappelletti i Gams), esmentat en una carta del papaGelasi I (492 - 496).
Sota el pontificat del Papa Gregori el Gran, la seu episcopal va ser ocupada per tres bisbes: Andrea (590), Giovanni (601)[1] i Honori (603). Joan III al 978 va ser el primer a rebre el títol d'arquebisbe. És ben sabut que Tàranto, encara que els governessin els romans d'Orient, mai van incorporar el ritu bizantí.
Drogone el 1071 va erigir la Catedral, després de l'anterior fos destruïda pels sarraïns.
L'arquebisbe Angelo, que ocupà la seu de Tàrent entre els segles xi i xii, va ser enviat en diverses ambaixades a prop d'Innocenci III.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 405.542 batejats sobre una població de 408.481 persones, equivalent al 99,3% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parroquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
345.000
345.800
99,2
197
141
56
1.751
75
242
43
1970
358.400
358.999
99,8
196
116
80
1.828
95
500
67
1980
401.313
403.208
99,5
212
116
96
1.892
107
534
73
1990
413.085
417.168
99,0
215
117
98
1.921
1
104
463
80
1999
405.563
408.218
99,3
219
132
87
1.851
12
96
358
83
2000
408.212
411.655
99,2
218
132
86
1.872
15
95
376
83
2001
391.941
395.178
99,2
227
139
88
1.726
15
94
369
86
2002
406.703
410.203
99,1
222
138
84
1.831
17
93
325
86
2003
406.954
410.502
99,1
227
142
85
1.792
17
95
350
87
2004
405.870
409.350
99,1
223
143
80
1.820
15
90
366
82
2010
405.542
408.481
99,3
236
167
69
1.718
16
70
314
89
Notes
↑Menzionato tuttavia in un falso diploma di Gregorio Magno; cfr. Lanzoni, op. cit., p. 317.
↑Segons alguns autors va ser bisbe entre 1007 i 1028
↑Segons una tradició historiogràfica, recollida per Eubel, Cappelletti i Gams, el successor hauria de ser Giacomo da Viterbo, O.P., arquebisbe de Tàrent entre 1270 i 1273; però en realitat va ser bisbe de Ferentino entre 1276 i 1298 (cfr. Kamp, Kirche und Monarchie, I,2, p. 705)
↑Assassinat a Grottaglie; cfr. Crassullo, Chronaca de Rebus Tarentinis
