Assamès
L'assamès o assamés[1] (/ˌæsəˈmiːz/[2]), i també Asamiya (অসমীয়া),[3] és la llengua més oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'Índia, i zones properes per més de 20 milions de persones. Un nom alternatiu és ahom. L'assamès pertany al grup indoiranià i descendeix del magahdi, com el bengalí, l'oriya i altres idiomes. Es troba literatura en assamès des del segle XIV. L'assamès té un sistema d'escriptura, idèntic a l'alfabet bengalí,[4] excepte en dues lletres que utilitza de manera diferent. És una de les llengües oficials de l'Índia. El seu sistema fonètic conté vuit vocals orals, tres vocals nasals, quinze diftongs i vint-i-una consonants. Hi ha quatre dialectes majors. S'allunya d'altres llengües de la seva família per la influència d'idiomes tibetanobirmans en la seva gramàtica (per proximitat geogràfica). Té tres gèneres: masculí, femení (marcat per ni) i neutre, que s'aplica a tot el que no és humà. Tendeix a aglutinar morfemes per a la flexió i a col·locar el verb al final de la frase. FonologiaL'assamès disposa de 8 vocals, 10 diftongs i vint-i-tres consonants (incloent-hi dues semivocals).[5]
LiteraturaHi ha un creixent i important cos de literatura en aquesta llengua. Les primeres característiques d'aquesta llengua es veuen en els Charyapades composts entre els segles VIII i XII. Els primers exemples van sorgir en escrits de poetes de la cort al segle xiv, el millor exemple dels quals és el Saptakanda Ramayana de Madhav Kandali. La popular balada en forma d'Ojapali també es considera ben elaborada. Els segles XVI i XVII van veure un floriment de la literatura vaishnavita, que va portar a l'aparició de formes modernes de literatura a finals del segle xix. Referències
Bibliografia
Vegeu també
|