Bé immoble de rellevància localBé immoble de rellevància local és una figura jurídica de protecció del patrimoni cultural del País Valencià. Es consideren béns immobles de rellevància local aquells immobles que posseïxen en l'àmbit comarcal o local valors històrics, artístics, arquitectònics, arqueològics, paleontològics o etnològics en grau rellevant, encara que sense la singularitat pròpia dels béns declarats d'interés cultural, i que així siguen declarats d'acord amb els procediments establerts en el Decret 62/2011 del Consell.[1] Sense perjuí de la definitiva avaluació i inscripció en els catàlegs municipals de béns i espais protegits corresponents, tenen, així mateix, la consideració de béns immobles de rellevància local els elements individuals a què es referix la disposició addicional cinquena de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià,[2] i els nuclis històrics tradicionals que així es delimiten i reconeguen d'acord amb el que disposa el Decret 62/2011.[1] Classes de béns immobles de rellevància local
Procediment per a la declaració de béns immobles de rellevància localDe conformitat amb el que disposa l'article 47 de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià,[2] correspon als ajuntaments, a través de la corresponent aprovació o modificació del seu Catàleg Municipal de Béns i Espais Protegits, en els termes establerts en la legislació urbanística, proposar justificadament els béns pertanyents al seu terme municipal que aspiren a ser reconeguts com a béns immobles de rellevància local de caràcter individual, així com la inclusió o l'exclusió del seu àmbit delimitat urbanísticament, o d'una part, com a Nucli Històric Tradicional, amb la categoria de Bé de Rellevància Local (NHT–BRL), en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. La conselleria competent en matèria de cultura, per mitjà de l'informe vinculant exigit per l'article esmentat, ha d'avaluar la proposta municipal i determinar l'existència o no de valors culturals suficients els béns proposats per a la declaració com a béns immobles de rellevància local, així com la idoneïtat del seu règim de protecció. De manera extraordinària i en virtut d'allò exposat en l'apartat 4 de l'article 47 de la Llei 4/1998,[2] l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural, quan observe l'existència d'un bé que haja d'inscriure's en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la categoria de Bé de Rellevància Local, ho ha de comunicar a l'ajuntament, a l'efecte que manifeste la seua voluntat d'incloure'l o no en el seu Catàleg Municipal de Béns i Espais Protegits. Reconeixement legal de béns immobles de rellevància local, en atenció a la seua naturalesa patrimonialTenen la consideració de béns immobles de rellevància local, i amb esta denominació hauran de ser inclosos en els respectius catàlegs de béns i espais protegits, les categories d'elements arquitectònics següents: els «pous o caves de neu» o neveres, les ximeneres de tipus industrial construïdes de rajola anteriors a 1940, els antics molins de vent, les barraques tradicionals de la comarca de l'Horta de València, les llotges i sales comunals anteriors al segle xix, l'arquitectura religiosa anterior a l'any 1940 incloent els calvaris tradicionals que estiguen concebuts autònomament com a tals, i els panells ceràmics exteriors anteriors a l'any 1940. ReferènciesVegeu tambéEnllaços externs
|