Bacus (Miquel Àngel)
Bacus és una escultura en marbre realitzada entre 1496 i 1497 per Miquel Àngel, l'obra d'una alçada de 203 cm es troba al Museu Nazionale del Bargello a Florència. HistòriaL'estàtua és una mica més de mida natural i representa a Bacus,[1] el déu romà del vi, en una postura que suggereix la borratxera. Encarregat per Raffaele Riario, un alt cardenal i col·leccionista d'escultura antiga, va ser rebutjat per ell per mostrar un desig impropi,[2] i va ser comprat per Jacopo Galli, banquer de Riario i amic de Miquel Àngel. Juntament amb la Pietat, el Bacus és una de les dues úniques escultures que es conserven del primer període de l'artista a Roma. Es va conservar als jardins del banquer Jacopo Galli,[3] on va ser dibuixada per Martin Heemskerck cap a 1532 on s'aprecia la falta de la seva mà dreta.[4] Més tard va ser adquirida per Francesc I de Mèdici el 1572[5] fins al seu pas al Bargello el 1873.[6] DescripcióL'obra va ser realitzada per Miquel Àngel en el seu primer viatge l'any 1496 a Roma, l'encontre en aquesta ciutat amb l'escultura antiga va haver d'inspirar-lo per a l'execució del Bacus que mostra una clara tendència a una interpretació de les obres, que en aquell moment, s'estaven descobrint mitjançant les excavacions a Roma. En aquest sentit la descriu Ascanio Condivi:
Aquesta obra és clarament la primera gran obra mestra de Miquel Àngel, on es mostra la característica constant de la sexualitat a la seva escultura, està simbolitzat l'esperit de l'hedonisme clàssic que Savonarola i els seus seguidors estaven disposats a suprimir de Florència.[7] Mostra també aquesta escultura la característica constant a l'obra de l'artista, d'evocar la sexualitat, de forma andrògina, com la mateixa naturalesa del déu a l'Antiguitat que era ambigua i misteriosa, mostra el sàtir, com a referència a Silè, sàtir que havia estat mestre de Bacus i la pell escorxada i plena de raïms simbolitza la vida sobre la mort. Referències
Bibliografia
|