El baix alamànic (en alemany: Niederalemannisch) és una branca de l'alamànic, que és part de l'altgermànic superior.[1][2][3][4] Les varietats són parcialment intel·ligibles a parlants d'alemany estàndard que no coneguin l'alamànic.[5]
La característica que distingeix el baix alamànic de l'alt alamànic és la retenció de la /k/ germànica, per exemple kalt «fred» en comptes de chalt (alt alamànic).
La característica que distingeix el baix alamànic del suabi és la retenció dels monoftongs de l'alt alemany mitjà, com per exemple Huus «casa» en canvi de la versió sueva Hous; o Ziit «temps» en comptes de «Zejt».
Ortografia
Les especificacions següents fan referència a parlants propers a Friburg de Brisgòvia.
Vocals:
Curtes
Llargues
Ortografia
Pronunciació
Orthography
Pronunciació
a
[a]
aa
[aː]
ä
[æ]
ää
[æː]
è
[ɛ]
èè
[ɛː]
e
[e, ə]
ee
[eː]
i
[ɪ]
ii
[iː]
o
[o]
oo
[oː]
ù
[ʊ]
ùù
[ʊː]
u
[y]
uu
[yː]
y
[i, y]
yy
[uː]
Consonants:
Com en alemany estàndard, amb les següents anotacions:
kh és una aspirada [kʰ]
ng és una velar nasal [ŋ]
ngg és un velar nasal seguida d'una velar oclusiva [ŋɡ]
ph és aspirada [pʰ]
th és aspirada [tʰ]
z representa [dz], no com en alemany estàndard [ts]
Articles
Article definit
Cas
Masculí
Femení
Neutre
Nom/Acc Sg
der Man
d Frau
s Kind
Dat Sg
im Man
(in) der Frau
im Kind
Nom/Acc Pl
d Mane
d Fraue
d Kinder
Dat Pl
(in) der Mane
(in) der Fraue
(in) der Kinder
Article indefinit
Cas
Masculí
Femení
Neutre
Nom/Acc Sg
e Man
e Frau
e Kind
Dat Sg
im e Man
in ere Frau
im e Kind
Català
Alemany estàndard
Nominatiu Alamànic
Datiu
Acusatiu
Jo
ich
ich, ii, i
miir, mir, mer
mii, mi
Tu
du
duu, du, de
diir, dir, der
dii, di
Ell
er
äär, är, er
iim, im, em
iin, dins, en, e
Ella
sie
sii, si
iire, ira, ere
sii, si
Això
es
ääs, äs, es, s
iim, im, em
ääs, äs, es, s
Nosaltres
wir
miir, mir, mer
ùns, és
ùns, és
Vosaltres
ihr
iir, ir, er
èich, ich
èich, ich
Ells
sie
sii, si
iine, ine, ene
sii, si
Verbs
Infinitiu
L'infinitiu acaba en «-e». Alguns verbs monosil·làbics no presenten aquesta terminació, com per exemple chùù, döe, goo, gschää, haa, loo, nee, sää, schdoo, schlaa, syy, zie, etc.
Participi
Prefix
El prefix per g- o ge-
Abans de «b, d, g, bf, dsch, i z» és fusionat amb la paraula i no és visible (p. ex. broochd, glaubd, etc.)
Sufix
Els verbs forts acaben en «-e» (p. ex. gäse, glofe)
Els verbs febles acaben en «-d» o «-ed» (p. ex. bùzd, gchaufd)