Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?,[1] cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del segle xv.[2] Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.[3]
Biografia
De la vida de Bartolomé Bermejo, un dels més destacats pintors de l'estil hispanoflamenc, amb prou feines es tenen dades. Es pensa que va néixer a Còrdova, ja que en 1490 va signar la Pietat de la catedral de Barcelona amb la fórmula «Bartolomeus Vermeio Cordubensis», encara que segons Fernando Marías (Universitat Autònoma de Madrid), les lletres de la C a la E han estat retocades.[1] El seu cognom real era Cárdenas i l'apel·latiu Bermejo (o Rubeus en llatí) podria ser degut al seu aspecte físic; poder ser pèl-roig, o tenia la pell rogenca, o agradar de vestir peces d'aquest color.[1]
Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, entre d'altres, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on va deixar el Sant Miquel de l'església de Tous (1468) signat «Bartolomeus Rubeus», actualment a la National Gallery, Londres, amb un donant perfectament caracteritzat a la manera de Dierick Bouts. Allà hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge.[2] Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.
Per raó, molt possiblement, de la seva condició de jueu convers, Bermejo va ser un artista nòmada, que va haver de treballar en diverses poblacions; i ja que el sistema gremial impedia el treball a artistes forans, va haver d'associar-se amb artífexs locals, que van resultar ser sempre inferiors a ell.
Es documenta la seva activitat com a pintor a Daroca entre 1474 i 1477, ocupat en el retaule major de la parròquia de Santo Domingo de Silos, encara que la seva presència en aquesta ciutat és possible que sigui alguna cosa anterior. En 1477 es va traslladar a Saragossa on consta la seva presència fins a finals de 1484, amb obres a la Seu del Salvador i la primitiva Església del Pilar, per la qual en col·laboració amb Martí Bernat va executar el retaule del mercader Joan Lobera, contractat el 1479 i lliurat el 10 de desembre de 1484.[4]
Des de 1486 està documentat a Barcelona, on va competir amb Jaume Huguet per a l'adjudicació de la pintura de les portes de l'orgue de Santa Maria del Mar i va signar en 1490 el retaule de la Pietat amb sant Jeroni i el donant, el canonge Lluís Desplà. Havia de residir encara a Barcelona el 1498, quan es data la Santa Faç de la catedral de Vic, la seva última obra documentada. Les últimes ressenyes sobre ell al·ludeixen a treballs menors, com el disseny de vitralls, de manera que se suposa que la seva etapa final va ser econòmicament precària.
Estil
Pel seu estil, s'ha suposat per molt temps que Bartolomé Bermejo va estudiar a Flandes, però no hi ha documentació que doni suport a una estada en terres tan llunyanes, i avui es tendeix a pensar que Bermejo es va inspirar en pintures flamenques que arribaven a la península. Ignorat per la historiografia de l'art durant segles, el descobriment d'aquest pintor es remunta al començament del segle xx. Avui dia, Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.
L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle xv, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola aragonesa.
Trets flamencs en el seu art són el domini de la perspectiva, la representació minuciosa dels detalls i l'òptima tècnica de la pintura a l'oli. Altres trets són la seva profunda força i el naturalisme en els paisatges.
Obra
La major part de la seva obra radica en territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La temàtica és religiosa.
Llista d'obres de Bartolomé Bermejo
Imatge
Datació
Títol
Tècnica i notes
Localització i procedència
1460-1462
Dormició de la Mare de Déu
Escena d'interior amb una finestra al fons que deixa passar la llum.
Berlín, Bode Museum Procedeix d'una església d'Aragó
1468
Mare de Déu de la Llet
Oli sobre fusta, 52,8 x 43,3 cm Taula del retaule de l'església de Sant Domènec de València
Retaule de la Mare de Déu de Montserrat (en italiàRetablo della Vergine di Montserrat)
Bermejo és l'autor de la taula central del tríptic, la que representa la Mare de Déu; les taules laterals representen aspectes de les vides de sants, entre els quals sant Sebastià, i són obra de Roderic d'Osona. Oli sobre taula.
La pintura gòtica hispano-flamencaː Bartolomé Bermejo i la seva època. BarcelonaːMNAC, 2003 (Catalèg d'exposició al MNAC i al Museu de Belles Arts de Bilbao) ISBN 8480431067
Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7.
SUREDA i PONS, Joan (Coord.)ː Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelonaː Enciclopèdia Catalana, 2006 [Col. L'art gòtic a Catalunya] ISBN 8441208964 p. 212 i s.
_-_De_heilige_Damiaan_(ca.1490)_-_Lissabon_Museu_Nacional_de_Arte_Antiga_19-10-2010_16-12-101.jpg)
