|
Bartomeu Ferrà i Perelló
Bartomeu Ferrà i Perelló (Palma, Mallorca, 1843 — 1924) fou un mestre d'obres, escriptor i arqueòleg mallorquí, fill de Miquel Ferrà i Font.[1] Estudià a l'Escola Especial de Mestres d'Obres de València i en tornar a Mallorca emprengué obres de restauració i de construcció. Com a restaurador s'encarregà la casa Mas del pla del Rei (1887), l'església d'Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa d'Estalvis del carrer del Sol, a Palma. Com a constructor feu obres neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc (Germanetes dels Pobres, a Palma). Dels edificis d'aquest estil que projectà destaquen les esglésies de Son Rapinya i de Son Roca. Pel que fa a la seva dedicació a l'arqueologia, a la història de l'art i a la conservació del patrimoni artístic, el 1874 publicà l'Álbum Artístico de Mallorca i, el 1880, fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana, en el butlletí de la qual escriví nombrosos articles sobre l'arqueologia i la història de les belles arts a Mallorca. Com a escriptor, és un dels representants més importants del costumisme mallorquí. Juntament amb Mateu Obrador fundà la revista "La Ignorància" (1879), i col·laborà també a "La Dulzaina", "El Áncora", "Revista Balear", "Museo Balear", "Mallorca", "Mallorca Dominical" i "Migjorn".
Referències
Enllaços externs Vegeu texts en català sobre Bartomeu Ferrà i Perelló a Viquitexts, la biblioteca lliure. Information related to Bartomeu Ferrà i Perelló |
||||||||||||||||||||||
