Benzodiazepina

Benzodiazepina

Dades clíniques
Via	Oral, intramuscular, intravenosa.
Grup farmacològic	psicòtrop i organonitrogen heterocyclic compound (en)
Codi ATC	N05N05BA, N03AE i N05CD
Dades químiques i físiques
Fórmula	C15H12N2O
Massa molecular	236,27 g·mol−1
Model 3D (Jmol)	Imatge interactiva
SMILES O=C1N([H])c2ccccc2C(c3ccccc3)=NC1
Identificadors
Nom IUPAC 5-fenil-1H-benzo[e][1,4]diazepin-2(3H)-ona
Número CAS	52-86-8
PubChem (CID)	76175
DrugBank	APRD00538

Les benzodiazepines (abreviat BZD) són substàncies psicotròpiques (que actuen sobre el sistema nerviós central). Tenen efectes sedants, somnífers, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i relaxants musculars.^[1][2] Les benzodiazepines són un dels fàrmacs més àmpliament utilitzats per al tractament dels trastorns d'ansietat.^[3] El terme és una contracció dels nombres de les dues estructures aromàtiques que unides formen el centre de totes les benzodiazepines: l'anell de benzè d'una banda, i la diazepina, un anell de set membres amb dos àtoms de nitrogen, de l'altra.^[4] La majoria d'aquests compostos tenen tradicionalment una terminació al seu nom en -lam o -pam. Les primeres benzodiapines van ser sintetitzades per l'investigador Leo Sternbach (1908-2005): el clordiazepòxid (Librium (1960) i el diazepam (Valium) el 1963 per la societat suïssa Hoffmann-La Roche.

Tots els derivats benzodiazepínics tenen una estructura química i unes propietats similars, ansiolítiques, sedants, hipnòtiques i relaxants de la musculatura estriada en diferent grau. Es diferencien sobretot per la seva farmacocinètica.

Les benzodiazepines més utilitzades a Espanya són:^[5][3]

Com a ansiolítics:

• alprazolam (EFG, Trankimazín)
• bromazepam (EFG, Lexatín)
• clonazepam (Rivotril)
• clorazepat (EFG, Tranxilium)
• diazepam (EFG, Ansium, Stesolid, Tepazepan, Valium)
• ketazolam (Sedotime)

Com hipnòtics:

• lorazepam (EFG, Orfidal, Placinoral)
• lormetazepam (EFG, Loramet, Noctamid)

Les benzodiazepines tenen un gran risc de dependència i no s'haurien d'utilitzar més de quatre setmanes sense supervisió mèdica.^[6] Presenten situacions de risc en cas d'ésser utilitzades junt amb alcohol o altres psicotròps, ja que les accions depressores sobre el sistema nerviós central són additives.

Poden augmentar l'agressivitat, ja que inhibeixen la contenció natural d'impulsos negatius.^[7]

Presentat en la década de 1960 com una família de medicaments miraculosos (l'aspirina de la ment), la seva venda va esdevenir més controlada i reglementada quan es varen notificar nombrosos casos de dependència. En certs països, la possessió de benzodiazepines sense prescripció mèdica és un acte punible.^[8] Un informe de l'Organització Mundial de la Salut de l'any 2013 desaconsella el seu ús per a tractar l'ansietat perquè se'n sol abusar amb freqüència degut a altres motius clínics diferents als indicats.

Sovint s'utilitzen com una solució ràpida quan la seva ingesta requereix un programa (psico)terapèutic complet previ.^[9]

Síndrome d'abstinència de les benzodiazepines

Annex: Benzodiazepines

• Licata, SC; Rowlett, JK «Abuse and dependence liability of benzodiazepine-type drugs: GABA(A) receptor modulation and beyond» (en anglès). Pharmacol Biochem Behav, 90, 2008, pàg. 74-89.
• Neutel, CI «The epidemiology of long-term benzodiazepine use» (en anglès). Int Rev Psychiatry, 17, 2005, pàg. 189-197.
• Voshaar, RC; Couvée, JE; van Balkom, AJ [et al]. «Strategies for discontinuing long-term benzodiazepine use: meta-analysis» (en anglès). Br J Psychiatry, 189, 2006, pàg. 213-220.