Bombardeig de Jaén

Bombardeig de Jaén
Guerra Civil espanyola
	; Portada de l'Església de San Ildefonso on encara són visibles els danys produïts per les bombes.
Tipus	bombardeig aeri d'una ciutat
Data	1 d'abril de 1937
Coordenades	37° 46′ 00″ N, 3° 46′ 16″ O / 37.7667°N,3.7711°O
Lloc	Jaén (Espanya)
Estat	zona republicà
Resultat	159 baixes civils i greus danys materials
Bàndols
Exèrcit Popular	Legió Còndor; Exèrcit Nacional

El bombardeig de Jaén va ser un atac aeri realitzat sobre aquesta ciutat l'1 d'abril de 1937, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola, per part de la Legió Còndor de l'Alemanya nazi, que combatien en favor dels revoltats. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en 159 morts entre la població civil^[1] i uns centenars de ferits. S'ha arribat a comparar amb el bombardeig de Guernica, esdevingut dies després.^[2]

Motivació de l'atac

El bombardeig de Jaén va ser ordenat a la Legió Còndor alemanya que era l'encarregada de dur a terme missions aèries arreu d'Espanya com a suport de l'Alemanya nazi a les tropes de Franco, pel general Gonzalo Queipo de Llano com a resposta al bombardeig de Còrdova per l'exèrcit republicà, amb el que fou una operació de càstig contra la població civil de Jaén, amb la finalitat d'aterrir la població civil i desmoralitzar al bàndol republicà.^[3]

Atac

L'atac va ser per sorpresa, ja que la ciutat no era un enclavament militar destacat ni en ella s'hi desenvolupava cap combat, per la qual cosa la població no estava preparada, no existien bateries antiaèries, ni es va donar cap alarma.

L'atac es va produir d'una sola passada, a les cinc i vint de la tarda, hora que quedà marcada diversos dies en el rellotge de l'Església de San Ildefonso que es va bloquejar. Els avions van envoltar Jabalcuz i van arribar a la ciutat a baixa altura, distribuïts en dues formacions en forma de tascó.^[4]

Conseqüències

Represàlies. "Saques del '37"

Com a resposta al bombardeig i com a venjança, es va dur a terme una saca de presos des de l'endemà i fins al 7 d'abril, el bàndol republicà va començar una forta repressió que causà la mort de 120^[4] o 130^[3] persones -mateix nombre de víctimes que es creia havia causat el bombardeig- que romanien detingudes a la presó provincial, van ser afusellats la majoria en les tàpies del cementiri de Mancha Real.^[5]

«	Presentats els individus del Front Popular en aquesta presó em van conduir amb la pistola a la mà fins al despatx que donava al carrer on em van comminar perquè fes lliurament dels presos. Els vaig exigir ordre de l'autoritat competent al que em van contestar que no calia i que em guardés d'oposar-me a la justícia del poble. En aquest moment van apuntar uns milicians amb fusells per la finestra que van cridar (...): aparteu-vos i veureu que aviat s'acaba això. (...)	»
— Declaració posterior de Lorenzo Alonso Montero, director de la Presó, davant un jutge militar.^[3]

Refugis antiaeris

Després d'aquest bombardeig es va impulsar a la ciutat la construcció de sis refugis^[4] perquè la població es protegís en cas que repetissin els atacs aeris.^[6]

Orgue de la catedral

L'immens orgue de la catedral va ser desmuntat, i se'n van instal·lar els tubs al castell i a les torres de la mateixa catedral, de manera que simulaven l'existència d'un gran nombre de bateries en la privilegiada posició en la qual es troben els dos edificis.^[7]

Referències

↑ Sánchez Tostado, Luis Miguel. «Víctimes del bombardeig sobre la ciutat de Jaén (1 d'abril de 1937)». La Guerra Civil en Jaén. Arxivat de l'original el 2010-11-22. [Consulta: 28 agost 2010].
↑ Radio Andalucía Información. «El Bombardeo de Jaén fue el Guernica andaluz». La memoria, 30-03-2007. [Consulta: 28 agost 2010]. «Podría decirse que fue el Guernica andaluz, aunque se trata de un episodio que no ha tenido tanta repercusión nacional e internacional.»
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Garrido Palacios, Manolo «Nadie hablará de nosotros (Jaén 1934-1949). Los poemas carcelarios de Ginés del Peral en su contexto». Reloj de arena, pàg. 112-113. Arxivat de l'original el 2012-02-03 [Consulta: 16 agost 2010]. Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Cámara Expósito, Rafael. «El bombardeo de Jaén» (.doc). [Consulta: 15 agost 2010]. «En el reloj de San Ildefonso quedaron marcadas, por mucho tiempo, las cinco y veinte de la tarde.»
↑ Sánchez Tostado, Luis Miguel. «Víctimas en represalia por bombardeo de Jaén (sacas del 37)». La Guerra Civil en Jaén. [Consulta: 28 agost 2010].
↑ Asociación Iuventa. «Refugios antiaéreos de Jaén», 11-08-2003. Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 28 agost 2010]. «(...) rehabilitación y puesta en valor de un Refugio Antiaéreo de la Guerra Civil Española (...)»
↑ Medina Crespo, Alfonso. «Órgano de la Catedral de Jaén» (.pdf). Instituto de Estudios Giennenses. [Consulta: 15 agost 2010].

Bibliografia

Sánchez Tostado, Luis Miguel. La guerra civil en Jaén. Historia de un horror inolvidable, p. 455 [Consulta: 15 agost 2010]. Arxivat 2010-02-27 a Wayback Machine.

Luis Miguel Sánchez Tostado. «La guerra civil en Jaén». [Consulta: 28 agost 2010]. «El período comprendido entre 1936 y 1939 no es sólo una página más en la historia contemporánea española. Fue una enorme tragedia que marcó las claves históricas del presente y el futuro de España.»

[1] Sánchez Tostado, Luis Miguel. «Víctimes del bombardeig sobre la ciutat de Jaén (1 d'abril de 1937)». La Guerra Civil en Jaén. Arxivat de l'original el 2010-11-22. [Consulta: 28 agost 2010].

[2] Radio Andalucía Información. «El Bombardeo de Jaén fue el Guernica andaluz». La memoria, 30-03-2007. [Consulta: 28 agost 2010]. «Podría decirse que fue el Guernica andaluz, aunque se trata de un episodio que no ha tenido tanta repercusión nacional e internacional.»

[Garrido-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Garrido Palacios, Manolo «Nadie hablará de nosotros (Jaén 1934-1949). Los poemas carcelarios de Ginés del Peral en su contexto». Reloj de arena, pàg. 112-113. Arxivat de l'original el 2012-02-03 [Consulta: 16 agost 2010]. Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine.

[Camara-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Cámara Expósito, Rafael. «El bombardeo de Jaén» (.doc). [Consulta: 15 agost 2010]. «En el reloj de San Ildefonso quedaron marcadas, por mucho tiempo, las cinco y veinte de la tarde.»

[5] Sánchez Tostado, Luis Miguel. «Víctimas en represalia por bombardeo de Jaén (sacas del 37)». La Guerra Civil en Jaén. [Consulta: 28 agost 2010].

[6] Asociación Iuventa. «Refugios antiaéreos de Jaén», 11-08-2003. Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 28 agost 2010]. «(...) rehabilitación y puesta en valor de un Refugio Antiaéreo de la Guerra Civil Española (...)»

[7] Medina Crespo, Alfonso. «Órgano de la Catedral de Jaén» (.pdf). Instituto de Estudios Giennenses. [Consulta: 15 agost 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]