Brigitte Roüan (Toló, 28 de setembre de 1946) és una directora, guionista i actriu francesa.[1]
Vida i carrera
Rouan va néixer en una família de l'Armada Francesa a Toló el 1946. Va quedar òrfena als sis anys i va passar la seva infantesa a Algèria i Senegal. Als 12 anys, va marxar a l'escola d'un convent a París.[2]
La seva carrera d'actriu va començar als 21 anys, als escenaris. La seva actuació obre el camí a petits papers cinematogràfics de directors com Alain Resnais, Jacques Rivette i Bertrand Tavernier.
Rouan es va convertir en directora per dret propi quan va dirigir un curtmetratge titulat Grosse. Va guanyar un Premi César l'any 1986. Es convertiria en directora de llargmetratges amb Outremer (1990), que va guanyar el premi de la Setmana de la Crítica al 43è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3] Va protagonitzar la pel·lícula amb Marianne Basler i Nicole Garcia per retratar les germanes de l'Àfrica del Nord colonial durant la dècada de 1950.
L'actual actor-director continuaria en papers, com a Olivier, Olivier (1991) de la directora polonesa Agnieszka Holland.
La pel·lícula de Rouan de 1997 Post coïtum animal triste va cridar l'atenció per la seva representació d'una aventura entre una dona de mitjana edat (interpretada per la mateixa Roüan) i un home més jove. La pel·lícula va ser un èxit al seu país d'origen i va rebre forts avisos a Amèrica, on es va projectar al Festival de Cinema de Nova York abans d'actuar davant del públic artístic. També es va projectar a la secció Un Certain Regard al 50è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4]
El 1998, va ser membre del jurat del 48è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[5]
És membre del col·lectiu 50/50 que té com a objectiu promoure la igualtat de dones i homes i la diversitat al cinema i audiovisual.[6][7]
Filmografia
Directora
Actriu
Guionista
Teatre
- 1973 : Smoking ou Les mauvais sentiments de Jean-Pierre Bisson, posada en escena de l'autor, Festival d'automne à Paris
- 1974 : Tambours dans la nuit de Bertolt Brecht, posada en escena Robert Gironès, Théâtre Mécanique
- 1974 : Madras, la nuit où… d'Eduardo Manet, posada en escena Claude Confortès, Festival d'Avignon
- 1975 : Quatorze juillet de Serge Ganzl, posada en escena Denis Llorca, Tréteaux de France
- 1976 : La Comédie sans titre ou La Régénération d'Italo Svevo, posada en escena Robert Gironès, Théâtre du Huitième Lió
- 1976 : Les Amoureux de Carlo Goldoni, posada en escena Caroline Huppert, Théâtre Daniel Sorano Vincennes
- 1977 : La Tragique Histoire d'Hamlet, prince de Danemark de William Shakespeare, posada en escena Benno Besson, Festival d'Avinyí, Théâtre de l'Est parisien
- 1979 : Un ou deux sourires par jour d'Antoine Gallien, posada en escena Jean-Claude Fall, Théâtre Ouvert
- 1984 : Le Pain dur de Paul Claudel, posada en escena Gildas Bourdet, Théâtre de la Salamandre Tourcoing, Théâtre de la Porte-Saint-Martin
- 1985 : Le Pain dur de Paul Claudel, posada en escena Gildas Bourdet, Théâtre de la Ville
- 1986 : Six Personnages en quête d'auteur de Luigi Pirandello, posada en escena Jean-Pierre Vincent, Comédie-Française al Théâtre national de l'Odéon
Nominacions
Referències
