Càntera

Càntera
Spondyliosoma cantharus
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	170258
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Spariformes
Família	Sparidae
Gènere	Spondyliosoma
Espècie	Spondyliosoma cantharus ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Cantharus cantharus (Linnaeus, 1758); Cantharus lineatus (Montagu, 1818); Cantharus senegalensis (Valenciennes, 1830); Cantharus vulgaris (Valenciennes, 1830); Sparus cantharus (Linnaeus, 1758); Sparus lineatus (Montagu, 1818); Cantharus tanuda; Cantharus vulgaris; Cantharus griseus; Cantharus orbiularis;
Distribució

La càntera, càntara o xopa (Spondyliosoma cantharus) és un peix marí, teleosti, de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

La talla màxima és de 50 cm i arriba a pesar 3 kg.
El cos presenta un perfil dorsal el·líptic i és llarg i comprimit.
Els mascles presenten el dors més alt.
El cap, de perfil convex, i la boca són petits.
Rostre punxegut.
Els ulls són grossos.
Dents curtes i fines.
Manca de molars.
La dorsal és llarga.
Les pectorals arriben fins a l'inici de l'anal.
Les pèlviques són curtes.
La caudal és escotada.
El dors és gris i els costats són d'un gris plomís.
Té unes 15-20 línies longitudinals grogues.
L'opercle és de color marró.
Les òrbites oculars són de color blau.^[2]

Reproducció

És un peix hermafrodita proterogínic. Durant els mesos d'abril i maig dipositen els ous dins forats excavats amb la caudal a la sorra. Els mascles, que prenen un color molt més fosc, protegeixen els ous i que es desclouran al cap de nou dies.^[3]

Alimentació

És carnívor d'invertebrats bentònics, però pot alimentar-se d'algues.

Hàbitat

És semipelàgic costaner. Viu sobre fons rocallosos i a praderies entre els 20 i 150 m. Els mascles viuen a major fondària que les femelles i a fons sorrencs.

Distribució geogràfica

Apareix al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des d'Escandinàvia fins a Namíbia).

Costums

Els joves poden formar bancs molt nombrosos i els adults són més solitaris.^[4]

Pesca

La seua carn és apreciada i la pesca es realitza amb nanses, tremalls, palangres i volantí. Els adults es poden pescar amb fusell, però no és una presa molt comuna als Països Catalans.

Referències

↑ Buceo Deportivo (castellà)
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 191-192.
↑ Larompiente.com Arxivat 2008-09-19 a Wayback Machine. (castellà)
↑ El Maestro Pescador Arxivat 2005-09-06 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia

Andreas Vilcinskas: Fische - Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic, 2000, ISBN 3-405-15848-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càntera

Informació taxonòmica d'aquesta espècie (anglès)
Fotografies a Biopix (castellà)
Reproducció (anglès)

[1] Buceo Deportivo (castellà)

[2] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 191-192.

[3] Larompiente.com Arxivat 2008-09-19 a Wayback Machine. (castellà)

[4] El Maestro Pescador Arxivat 2005-09-06 a Wayback Machine. (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]