Cèsar Pi-Sunyer i Bayo

Biografia
Naixement	5 agost 1905 Roses (Alt Empordà)
Mort	novembre 1997 (92 anys) Ciutat de Mèxic
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Central Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Ocupació	Bioquímic
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona
Membre de	Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1981–) Societat Catalana de Biologia Orfeó Català de Mèxic
Família
Pare	August Pi i Sunyer
Germans	Pere Pi-Sunyer i Bayo Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Premis
(1984)  Creu de Sant Jordi

Cèsar Pi-Sunyer i Bayo (Roses, Alt Empordà, 24 d'agost de 1905 - Mèxic 1997) és un bioquímic català nacionalitzat mexicà, mort en l'exili.^[1]

Fill d'August Pi i Sunyer i germà de Pere Pi-Sunyer i Bayo i Jaume Pi-Sunyer i Bayo.^[2] Es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1927, i es va doctorar el 1931 a la Universitat de Madrid, amb la tesi Estudios sobre el metabolismo intermediario animal y vegetal de los hidratos de carbono.^[1] Després, pensionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis, va viatjar a Alemanya, on va fer estudis de postgrau en els Instituts de Farmàcia, Bioquímica, Patologia i Biologia de la Universitat de Berlín durant dues anys.^[3]

Al seu retorn va començar com a assistent en el laboratori de bioquímica de l'Institut de Fisiologia de Barcelona, on va romandre durant tota la Segona República (1931-1939) i va arribar a ser cap de laboratori; a més de professor de bioquímica en la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari de la Societat Catalana de Biologia des de 1933. Durant aquests anys va participar en diferents congressos a Madrid, Barcelona, i en 1935 va romandre un temps en Budapest per conèixer els avanços realitzats sobre el procés d'obtenció de la insulina injectable. Durant la Guerra Civil va seguir treballant, també com a cap de laboratori de l'Hospital Militar de Barcelona

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on n'adquirí la nacionalitat el 1941.^[3] Allí compaginà les activitats professionals com a director de Laboratorios Químicos SA amb la presidència de l'Institut Català de Cultura (1975-1978) i de l'Orfeó Català de Mèxic (1971-1974), i col·laborà en les revistes catalanes Quaderns de l'Exili, Nova Revista, Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller.^[2] Va ser membre de la Societat Química Americana i en 1981, superada la dictadura, va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi

• Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932)^[2]
• El complex vitamínic B (1933)^[2]
• Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934),^[2]
• Descarboxilació biològica de la histidina a histamina (1954),^[2]
• La bioquímica dels hidrats de carboni (1966) i^[2]
• La presència dels catalans a Mèxic (1984).^[2]