El Campionat Sud-americà de Campions (en espanyol Campeonato Sudamericano de Campeones, en portuguès Campeonato Sul-Americano de Campeões) fou una competició de futbol disputat a Santiago, Xile l'any 1948.
Fou la primera competició continental a nivell de clubs a Sud-amèrica. Fou organitzat pel club xilè Colo Colo amb l'ajuda del president de la CONMEBOL Luis Valenzuela, i es disputà entre els dies 11 de febrer i el 17 de març de 1948. Fou el campió el club brasiler Vasco da Gama. Fou la competició predecessora de la Copa Libertadores, juntament amb la Copa Aldao.[1][2][3]
Història
Des de principis de la dècada de 1910, els clubs argentis i Uruguaians disputaven la Copa Aldao, un torneig jugat entre els campions d'ambdós països. El gran èxit d'aquest torneig va donar lloc a la idea de crear una competició continental.
El 1929, els caps executius del Nacional, Roberto Espil i José Usera Bermúdez, van idear una competició entre els campions nacionals de cada membre de la CONMEBOL. Després d'analitzar les distribucions geogràfiques i les distàncies, Espil va idear l'any 1946 un projecte que incloïa també els subcampions de totes les lligues nacionals. No obstant això, va ser l'any 1948 quan el cap de l'executiu de Colo-Colo, Robinson Alvarez Marín, i el president de la CONMEBOL, Luis Valenzuela, finalment van posar en marxa el precursor de la Copa Libertadores: el "Campionat Sud-americà de Campions", el primer torneig jugat en la història per determinar el club campió d'Amèrica del Sud.[2][4][5]
La competició va tenir tant d'èxit econòmic com al camp: la mitjana d'assistència de públic per partit va ser de 39.549 espectadors i el torneig va generar un total brut de 9.493.483 pesos xilens.[7]
Equips participants
L'objectiu dels organitzadors era convidar el campió de la competició més important de cada país sud-americà. Els més destacats de la competició van ser l'amfitrió Colo-Colo, el River Plate de Di Stéfano, el Nacional d'Atilio García, José Santamaría i Luis Volpi, i el Vasco da Gama.[8]
↑Aleshores no existia cap campionat nacional de clubs a Bolívia, per la qual cosa el país estava representat pel campió de la capital, La Paz.
↑Aleshores no existia cap campionat nacional de clubs al Brasil, per la qual cosa el campió del Districte Federal de Rio de Janeiro, Vasco da Gama, va representar el país. Se'ls va donar preferència al Palmeiras, el campió estatal de São Paulo, ja que Rio va guanyar el Campionat d'Equips Estatals de 1946 i, per tant, va ser considerat el campió de la lliga més forta.
↑Aleshores no existia cap campionat nacional de clubs a l'Equador, per la qual cosa Emelec, el campió del Campionat de Guayaquil de 1946, va tenir preferència sobre el campió del Campionat de Pichincha, ja que els partits del Campionat Sud-americà de 1947 es van celebrar tots a l'estadi d'Emelec (Estadi George Capwell) i tenint a Emelec com a pedra angular de Selecció de l'Equador.
↑Deportivo Municipal participà en substitució d'Atlético Chalaco, qui declinà la seva participació al campionat.
↑No hi ha cap raó clara sobre l'absència d'un club paraguaià, tot i que la guerra civil paraguaiana de 1947 podria haver estat la raó.
↑Aleshores no existia cap campionat de clubs organitzat a Colòmbia (que finalment es començaria el 1948, ja finalitzat aquest campionat).
↑Veneçuela es convertiria en part de la CONMEBOL només el 1952, 4 anys després del Campionat Sud-americà de Clubs.
