Can Pere Gil
Can Pere Gil és una masia de la Llagosta (Vallès Oriental). Considerada l'última casa del poble, està situada al nord-oest del terme municipal, tocant a Mollet del Vallès.[1] HistòriaSegons consta a l'Arxiu Municipal de Sant Fost de Campsentelles, una peça de terra amb el nom de Can Pere Gil propietat de Josepa i Eulàlia Serra apareix al cadastre de l'any 1863.[1] Posteriorment, l'any 1867, Can Pere Gil passarà a dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Vicenç de Mollet un cop el Bisbat de Barcelona decideix tancar al culte regular l'església de Sant Cebrià.[2][3] La masia estava situada al camí ral, que travessava en direcció sud-nord les terres de la Llagosta. I fins a la seva desaparició, a la Pineda fosca, indret on eren freqüents els assalts per part de bandolers.[4] La propietat estava formada per una malla de séquies i recs per on circulava l'aigua de la mina de Dalt i la del Besòs.[5] Notes
Information related to Can Pere Gil |