|
Carles Botet i Vehí
Carles Botet i Vehí (Barcelona, 26 d'octubre de 1898 - 12 de febrer de 1987) fou un militar català que va ser lleial a la Segona República Espanyola i va tenir un paper important durant la Guerra Civil espanyola.[1] BiografiaLa família Botet era originària de Lloret de Mar però a mitjans del segle xix es va instal·lar a Girona. Botiguers d'ofici, però segurament amb una certa tradició militar. Els seus avis paterns eren Climent Botet i Franquesa de Lloret de Mar i Dolors Sisó i Rovira d'Hostalric. Van tenir 5 fills: Enric, Joaquim, Narcís, Àngela i Concepció. Narcís Botet i Sisó va néixer el 1857 a Girona i va fer carrera militar a Segòvia, ingressant el 1877 i assolint la graduació de comandant d'artilleria el 1890. Casat amb Carme Vehí i Estrada natural de La Bisbal d'Empordà varen ser pares el 1898 de Carles nascut al Passeig de Gràcia, 60 de la ciutat de Barcelona.[2][3] Igual que el seu pare Carles va fer-se militar de la branca d'artilleria i en produir-se la revolta militar l'any 1936 es va posicionar amb la Segona República Espanyola. El 24 de juliol va marxar al front d'Aragó, on va col·laborar a organitzar l'artilleria de les forces que depenien de la Generalitat de Catalunya. L'any 1937 seria ascendit a cap de la reserva general d'artilleria i l'any següent ascendiria a comandant general d'artilleria, participant en múltiples batalles: Batalla de Brunete, Batalla de Quinto, Batalla de Terol i Batalla de l'Ebre.[1] Durant l'ofensiva de Catalunya, tindria un paper destacat sent l'encarregat de les bateries d'artilleria que defensaven la riba est del Llobregat i de retruc la capital catalana.[4] Quan es va acabar la guerra havia arribat al grau de coronel i es va exiliar a França. L'abril de 1939 va tornar a Catalunya i va ser detingut i condemnat a mort. Finalment la pena li seria commutada per trenta anys d'empresonament.[1] Casat amb Carme Tudela i Segura va morir a Barcelona el 12 de febrer de 1987.[5] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs |
||||||||||||||||||||||||
