|
Caro Michele
Caro Michele és una pel·lícula de 1976 dirigida per Mario Monicelli, basada en la novel·la homònima de Natalia Ginzburg. ArgumentMichele sembla implicat en les protestes polítiques i estudiantils de 1968, i fuig de Roma a Londres, deixant també el seu pare malalt que mor a l'hospital sense tornar-lo a veure. Tanmateix, manté correspondència amb la seva mare, germanes, amics, que també li fan treure una metralladora amagada al soterrani on vivia, i recomana tenir cura de la Mara, una noia que va deixar enrere, potser la mare del seu fill. Tant ella en persona com Michele per correu continuen llançant-los la seva inestabilitat vital. La Mara també és extremadament intrusiva i opinada, continua explotant les bones disposicions de qualsevol que entri a la seva vida. Fins i tot a l'estranger sembla que Michele segueix fent passos precipitats, com el matrimoni sobtat amb una noia d'orientació política semblant, a qui acaba de conèixer i que aviat abandona. A partir de notícies fragmentàries, finalment sembla participar en noves manifestacions violentes a Bruges, durant les quals mor. La Mara també és extremadament intrusiva i opinada, continua explotant les bones disposicions de qualsevol que s'entri a l'abast. Fins i tot a l'estranger sembla que Michele segueix fent passos precipitats, com el matrimoni sobtat amb una noia d'orientació política semblant, a qui acaba de conèixer i que aviat abandona. A partir de notícies fragmentàries, finalment sembla participar en noves manifestacions violentes a Bruges, durant les quals mor. La pel·lícula segueix la vida quotidiana de la classe petita o mitjana al voltant dels dos, en contínua lluita en els intents d'acomodar els problemes contínuament plantejats per tots dos en va, així com en diversos casos el propi cansament de vida i la depressió subjacent. Repartiment
DistribucióPresentada com a preestrena al 26è Festival Internacional de Cinema de Berlín, la pel·lícula es va estrenar als cinemes italians a partir de l'1 d'octubre de 1976. El 2021, la Cineteca Nazionale va supervisar la restauració de la pel·lícula.[1] RecepcióRebuda positivament per la crítica, es considera generalment una obra madura de Monicelli,[2] lluny dels cànons passats de commedia all'italiana. Paolo Mereghetti el valora com «encobertament íntim, reflexiu i ombrívol».[3] Curiositat
Agraïments
Notes
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
