Cayetana Fitz-James StuartMaría del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y de Silva, 18a duquessa d'Alba, 11a duquessa de Berwick, Gran d'Espanya (Madrid, 28 de març de 1926 – Sevilla, 20 de novembre de 2014) va ser una aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba i la tercera dona a portar el títol per dret propi. BiografiaNascuda a Madrid el 28 de març de 1926, va ser l'única filla de Jacobo Fitz-James Stuart, 17è Duc d'Alba, un preeminent polític i diplomàtic durant les dècades de 1930 i 1940, i la seva esposa, María del Rosario de Silva y Gurtubay, 9a marquesa de San Vicente del Barco. La seva àvia era la reina consort d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg, la muller del rei d'Espanya, Alfons XIII. El seu títol principal era el de duquessa d'Alba, però en tenia 49.[1] D'acord el Guinness World Records, tenia més títols reconeguts que cap altre noble al món.[2][3] Comptava amb vuit títols de duquessa (d'Alba, Berwick, Llíria i Xèrica, Almazán, Huéscar, Arjona, Híxar i Montoro, els quatre últims cedits a quatre dels seus fills), un de comtessa-duquessa (d'Olivares), dinou de marquesa, vint de comtessa (entre els quals el comtat de Guimerà) i un de vescomtessa. D'ells, setze títols tenen Grandesa d'Espanya. Era descendent directa del rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, a través del seu fill il·legítim James Fitz-James Stuart, primer duc de Berwick, tingut amb la seva amant Arabella Churchill. Primers anysVa néixer la nit del 28 de març de 1926 en una de les habitacions del Palau de Llíria. En el mateix moment del seu naixement, el seu pare estava reunit amb tres dels seus millors amics: el doctor Gregorio Marañón, el filòsof José Ortega y Gasset i l'escriptor Ramón Pérez de Ayala. Segons va explicar en diverses ocasions, el fet de ser una nena no va molestar el seu pare, tot i que la seva mare sí que s'estimava més un baró. En néixer, la va atendre el doctor Gregorio Marañón i ràpidament van informar-ne a la premsa i a la Casa Reial. Va ser batejada el 17 d'abril al Palau Reial i els padrins van ser el rei Alfonso XIII i la reina Victoria Eugenia de Battenberg. Va rebre els noms de María del Rosario Cayetana Paloma Alfonsa Victoria Eugenia Fernanda Teresa Francisca de Paula Lourdes Antonia Josefa Fausta Rita Castor Dorotea Santa Esperanza Fitz-James Stuart y de Silva Falcó y Gurtubay. Els escassos records que tenia de la seva mare eren sempre al llit o estirada als jardins. La mantenien allunyada d'ella, ja que estava malalta de tuberculosi i tenien por del contagi. Per tal que es recuperés millor, va ser enviada uns quants anys a Suïssa, però la seva salut va empitjorar i finalment va tornar a Madrid, on va morir el gener de 1934 amb 33 anys. EducacióDes del seu naixement va rebre una acurada educació de la mà de la primera institutriu miss Willison. Quan la seva mare va empitjorar es va decidir que la petita Cayetana passés menys temps a casa, de manera que la van enviar al Col·legi de l'Assumpció de Madrid, on va començar a rebre les primeres lliçons. Quan va arribar la Segona República, es va traslladar a París i es va matricular al Col·legi de l'Assumpció de París, centre que va deixar una empremta negativa en la seva memòria. Quan el seu pare va ser traslladat a Londres com a ambaixador, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, va assistir en un col·legi de Kensington, on va rebre una acurada educació que es reforçava amb les classes a casa. Com que parlava perfectament l'anglès, el pare li va posar una altra institutriu, Frau Dorphi, perquè aprengués alemany. A més, també rebia classes de castellà i cultura espanyola d'Elvira Yebra. La duquessa d'Alba parlava amb fluïdesa castellà, anglès, francès, alemany i italià. Primer matrimoni, amb Luis Martínez de Irujo, i descendènciaQuan va tornar a Espanya, seguint les recomanacions del seu pare, va contraure matrimoni amb l'enginyer industrial Luis Martínez de Irujo y Artázcoz (1919-1972), fill dels ducs de Sotomayor i marquesos de la Casa Irujo, a la catedral de Sevilla el 12 d'octubre de 1947. L'enllaç va tenir una gran repercussió social fins al punt que el diari Liberation el va qualificar com «el casament més car del món» en costar prop de 20 milions de pessetes de l'època. D'aquest matrimoni van néixer els seus sis fills, a cada un dels quals la duquessa d'Alba va atorgar un títol nobiliari amb Grandesa d'Espanya:
Es va casar en segones núpcies en 2004 a Venècia amb la periodista Inka Martí Kiemann (6 de gener de 1964).
La parella es va divorciar a finals de 2007.
Segon matrimoni, amb Jesús AguirreLuis Martínez de Irujo va morir el 1972 víctima de leucèmia i la duquessa d'Alba es va tornar a casar el 16 de març de 1978 amb Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate (1937-2001), doctor en Teologia. Jesús Aguirre era un home culte, onze anys més jove que la duquessa, que va tenir bona relació amb els fills des del principi. Es va dedicar, amb l'ajuda del fillastre Carlos, a gestionar el patrimoni familiar dels Alba. En 2001, la duquessa va enviduar per segona vegada: Jesús Aguirre va morir a causa d'un càncer de laringe. Tercer matrimoni, amb Alfonso DíezA principis de l'any 2008, van començar a sorgir els rumors sobre una possible relació de la duquessa amb el funcionari Alfonso Díez Carabantes (Palència, 15 de novembre de 1950), a qui havia conegut feia anys gràcies a la seva amistat amb Jesús Aguirre. En agost de 2011, la duquessa i Alfonso van anunciar el casament a la tardor al palau de Dueñas a través d'un comunicat. Finalment, es va celebrar el 5 d'octubre de 2011. HerènciaEl 4 de juliol de 2011, Cayetana d'Alba va avançar el repartiment de l'herència personal, valorada en 1.000 milions d'euros, entre els seus sis fills. Per mitjà d'una donació escripturada davant d'un notari de Madrid, els fills, que s'havien mostrat favorables i agraïts amb aquesta decisió, van rebre 110 milions d'euros cadascú i van passar a ser els titulars registrals dels seus béns. A més, Carlos, com a primogènit i futur duc d'Alba, va rebre el llegat artístic vinculat a la Fundació Casa d'Alba, valorat en més de 2.000 milions d'euros, i els palaus de Liria, Monterrey i Dueñas, tot i que aquest últim ja era a nom del primogènit, Fernando (n. 1990), com a futur hereu de la casa. Cal aclarir que les cases i col·leccions esmentades, d'acord amb la legislació sobre fundacions, no es poden vendre i s'han de mantenir unides. Malgrat aquest repartiment, la duquessa va seguir encapçalant i administrant el patrimoni dels Alba, fent valer el dret d'usdefruit. Referències
|