Cervelló
Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona. El municipi, amb una extensió de 24,25 km², té un total de 9.647 habitants el 2024, amb una densitat de 369,7 habitants per km². L'any 1998 es va produir la secessió del poble de la Palma, que va passar a ser conegut com la Palma de Cervelló. Geografia
Situat a la comarca del Baix Llobregat, a només vint quilòmetres de Barcelona, en plena natura i rodejat de muntanyes, Cervelló comparteix veïnatge amb els municipis de Vallirana, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Gelida i Subirats. El terme municipal té una superfície de 24,10 km², dels quals 16 km² estan qualificats com a no urbanitzables i una gran part d'aquests estan inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEINC) i la Xarxa Natura 2000. El punt més alt del municipi està situat al puig d'Agulles, dins el paratge de l'Ordal, a una cota de 653,65 metres. El nucli urbà està situat a la vall de la Riera de Cervelló, a cotes d'entre 100 i 180 metres. Hidrogràficament, el municipi es divideix en dues conques, per una banda la riera de Cervelló i per l'altre la riera de Rafamans. Al sud hi ha la riera de Santa Maria, un torrent a l'antiga Vall de la Santa Creu. El patrimoni natural de Cervelló aplega una gran riquesa d'espècies florals destacades com la garriga amb romaní, falgueres... Les arbredes com el pi blanc, roures, alzinars, avellaners, entre d'altres. Pel que fa a la fauna, cal mencionar la presència de senglars, guineus, fagines, genetes i teixons, que troben refugi en les zones d'alzines i en les fondalades més ombrívoles. A nivell geològic hi trobem molts avencs i coves, un d'ells és l'avenc d'en Roca, situat a prop del coll d'Ordal, amb més de 60 metres de fondària i una sala subterrània. Aquest avenc va ser un dels primers que es van explorar a Catalunya a principis del s. XX (té el problema que a prop hi ha l'explotació d'una gran pedrera). L'interessant Cova de coll Verdaguer, és una cavitat d'uns 40 m de recorregut actual, que a part del seu interès bioespeleològic presenta un interessant jaciment en el qual s'han trobat elements del Pleistocé on s'hi han trobat abundants restes òssies i excrements, actualment s'hi estan fent treballs d'investigació arqueològica. HistòriaEls orígens poblats els trobem amb restes del neolític a l'entorn del temple romànic de Santa Maria de Cervelló i les Penyes del Rector o Roca Plana (hi manca un estudi arqueològic més aprofundit). En el lloc del castell, abans d'aquesta construcció, hi va haver poblats de l'època del bronze. A l'est del municipi es troba el poblat ibèric Jaciment Arqueològic de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts i Cervelló) que dominava l'entrada de la vall i el riu Llobregat. Durant l'època romana se sap que a la zona hi havia moltes vinyes i es feia vi. Les restes romanes mes properes són a Sant Vicenç dels Horts que hi va aparèixer un forn de ceràmica on es feien àmfores per a dur el vi de la zona arreu de la Mediterrània.[1] Una altra referència romana és el nom de Vallirana que deriva d'un antropònim, Valerius.[2] L'origen del municipi de Cervelló el trobem ja amb al castell de Cervelló, que guardava el camí d'Ordal que duia al Penedès. El castell vigilava la frontera amb els sarraïns, seguint la construcció de castells de frontera al llarg del riu Llobregat. Tot això es troba documentat a principis del segle x, quan el castell encara pertanyia al comte de Barcelona. Aquest castell va donar lloc al llinatge nobiliari dels Cervelló que, durant molts segles, van ser propietaris del castell i de les terres que l'envoltaven. Això va donar lloc a un municipi dispers, format per masies i masos isolats dins el terme municipal. EtimologiaEl nom de Cervelló no deriva del llatí "Servilius", tal com havia escrit el lingüista Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Més tard el mateix autor ho rectifica a l'obra Onomasticon Cataloniae (Barcelona 1989–1997). De la reunió d'hipòtesis que formula, creu que prové d'un Cervilione, nom llatí possiblement adaptació d'un de celta. Els noms d'arrel CARV- son pròpies del celta, les adaptacions llatines dels quals formen CERV-.[3] L'any 992 els comtes Ermengol i Ramon van vendre a Ènnec Bonfill el castell de Cervelló i les seves possessions. La nissaga dels Cervelló neix a partir d'Hug de Gurb, casat amb l'hereva del castell Eliarda (filla d'Ènnec Bonfill).[4] qui va ser el fundador del llinatge de Cervelló: Hug I de Cervelló. El 1382 Guillem Ramon de Montcada i de Peralta[5] intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[6] A partir del segle xvi, el poder feudal dels senyors comença a minvar a mesura que les municipalitats, amb el suport del rei o del Consell de Cent barceloní, van anar augmentant la seva importància. El 1714, la derrota catalana a la Guerra de Successió marca el final d'una època. La destrucció del castell per ordre de Felip V en va ser una de les primeres conseqüències. A partir de l'any 1763 comença la construcció de la carretera Reial o camí Nou de Barcelona a València, per ordre Carles III. És aleshores quan es va anar formant el nucli agrupat de Cervelló, que fins aquell moment havia estat un poble rural de masies i cases pairals. dedicat bàsicament a una agricultura mancada de recursos i gairebé sense activitat industrial, tret d'algunes pedreres -de moles i carreus- i molins fariners i paperers. Des de l'edat mitjana, a les terres dels Cervelló, hi havia molins fariners. Més tard es feia producció a les pedreres de pedra per a la construcció i moles d'afilar de gran qualitat i que s'exportaven arreu.[7] Als boscos es feia carbó a les carboneres. És a partir de la construcció de la carretera quan s'inicia el procés d'industrialització de Cervelló, basat especialment en la indústria del paper, en uns quants molins al llarg de la riera, les fàbriques tèxtils i, sobretot, el vidre, impulsada primer el 1855 per Josep Jover i per Joaquim Mensa i Prats, a partir del 1864, i que va tenir gran prosperitat.[8] De la nostra història més recent destaca el naixement, el 19 de gener de 1899, de Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili (1954) i primer després de la restauració de la democràcia (1977-1980). Les seves despulles descansen al panteó familiar del cementiri de Cervelló, juntament amb els seus pares, esposa i filla. Cada any, coincidint amb la data de la seva mort, el 10 de juny, l'Ajuntament li ret homenatge amb una ofrena floral a la rambla, que porta el seu nom, amb la participació de partits polítics, entitats i associacions socials, culturals i esportives de la localitat i de tot Catalunya. Al municipi ha estat residència personatges destacats del panorama artístic i cultural català, entre molts d'altres, en Frederic Soler Pitarra, el gran comediògraf i un dels impulsors del teatre català del segle xix. Va viure a la masia que continua duent el seu nom Mas Pitarra i va escriure un poema basat en un fet real ocorregut a la masia de Mas de Can Pi, “La Pubilleta”.[9] Llocs d'interèsDins el terme destaquen les ruïnes del castell de Cervelló, l'església de Santa Maria de Cervelló s. XI (antiga parròquia de Sant Esteve), el monestir priorat benedictí de Sant Ponç s. XI, la capella del Remei s. XVIII, a Mas Vila. L'església parroquial de Sant Esteve obra d'Antoni M. Gallissà, 1908. Les masies de Can Sala de Baix, el Mas Pitarra (Can Pitarra (Cervelló)) -l'antiga rectoria de la parròquia-, Can Riera, Ca n'Esteve, Can Romagosa del Camí, Torre Vileta, Granja Garcia[10] obra d'Antoni M. Gallissà, entre moltes d'altres. La Biblioteca Municipal de Cervelló es va inaugurar el 15 de desembre de l'any 2006[11] amb un fons bibliogràfic de 9.000 volums. És un edifici de nova planta de 650 metres quadrats amb vestíbul, sala d'actes, punt d'informació juvenil i diversos espais de lectura.[12] L'any 2019 la Biblioteca va implantar la tecnologia RFID en el material bibliogràfic.[13] GeologiaEl municipi de Cervelló és una zona molt rica geològicament parlant ja que té lutites roges (afloraments de gresos de roca sedimentària de coloració vermella), dolomites (típiques de la zona del garraf), margues, conglomerats, fàcies Buntsandstein i fàcies Muschelkalk. Cal assenyalar l'interès edafològic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest Espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic. Les Penyes del Rector[14] són una bona referència del paisatge natural de Cervelló, amb unes bones vistes al poble i també les coves de Can Riera. A Cervelló comença la Serra de l'Ordal, muntanyes que se situen entre el Penedès i el Baix Llobregat formant així la comarca natural de l'Ordal. Forma part del Pla d'espais d'interès natural (zona PEIN), aprovat l'any 1992 per la Generalitat de Catalunya, amb una superfície de 1.328,34 HA a Cervelló. El massís de d'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Una de les rutes per gaudir del paisatge és seguir el camí antic de Cervelló a Torrelles de Llobregat, passant pel temple de Santa Maria de Cervelló, Can Castany i Can Sala de Baix per després endinsant-se per la pista forestal fins a arribar a can Riera i Torrelles. Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2019 la candidatura de Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (M'estimo Cervelló-PSC-CP) obtingué 6 regidors, Esquerra Republicana de Catalunya-Sumem-Moviment d'Esquerres-Acord Municipal (ERC-SUMEN-MES-AM) n'obtingué 6, i Ciutadans (Cs) 1. Eleccions municipals
Alcaldes de Cervelló
Festes i tradicions
Demografia[22]
El 1787 incorpora Sant Ponç i es desagrega Vallirana; el 1857 incorpora la Palma, i el 1998 es desagrega la Palma de Cervelló.
Personatges que van néixer o viure a Cervelló
Galeria fotogràficaReferències
NotesEL GRAU ∗El nom de lloc "el Grau" és un topònim antic de Cervelló. L'actual nom el Grab va ésser inventat als anys 1990 i mal usat, al referir-se a la zona industrial actual. El lloc "el Grau" és situat on hi havia l'antic Maset del Grau i els camps de l'entorn, el pla situat entre la pujada del pont de la Palma i la pujada de Can Romagosa-. El topònim Grau significa un pas planer, a manera de terrassa o replà que travessa una costa prominent.[1] Enllaços externs
Information related to Cervelló |