Charles Martin Loeffler

Biografia
Naixement	30 gener 1861 Mülhausen (França)
Mort	19 maig 1935 (74 anys) Medfield (Massachusetts)
Activitat
Ocupació	compositor, concertino
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Professors	Lambert Massart
Alumnes	Arthur Olaf Andersen
Instrument	Violí
Obra
Localització dels arxius	Divisió de Música de la Biblioteca del Congrés

Charles Martin Loeffler (Mülhausen, Alsàcia, Alemanya, 30 de gener de 1861 - 6 de juny de 1935 als Estats Units) fou un compositor i violinista alsacià-estatunidenc.

Estudià amb Joseph Joachim a Berlín i amb Lambert Joseph Massart a París, cursant la composició amb Ernest Guiraud. Després d'haver actuat durant alguns anys com a concertista de violí, principalment als Estats Units, i tenint alumnes com Irma Seydel a Boston.^[1] A partir de 1887, en què adquirí la nacionalitat nord-americana, es va dedicar a la composició, figurant com un dels autors més considerables d'aquell país, tant per l'originalitat de les seves idees com per la brillantor i colorit de la seva instrumentació.

El seu estil general sembla influït per la música popular russa i espanyola.

• Hora mística: Simfonia amb cors en un sol temps
• Vilanelle du diable: poema simfònic (inspirat en Rollina)
• La mort de Tintagile: poema simfònic
• Poema pagà: per a orquestra amb piano obligato
• Poem: per a orquestra
• Memories of my childhood: poema simfònic
• Les veillées de l'Ukranie: suite per a violí i orquestra
• Divertimento: per a violí i orquestra
• Five Irish Fantasies: per a veus i orquestra
• Salm CXXXVII: per a cor de dones amb acompanyament de petita orquestra
• For One Who Fell in Battle: cor a vuit veus mixtes a cappella
• Octet: per a dos violins i viola, violoncel, dos clarinets, arpa i fagot
• Music for Four Stringed Instruments: tres temps d'un quartet d'instruments d'arc
• Canticle of the Sun: per a cor i petita orquestra

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Martin Loeffler

• Apèndix nº. 6, pàgs, 1261-62 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4576-6)