Charles Thomas o Tom Bolton (nascut el 1943) és un astrònom estatunidenc, va ser el primer a presentar evidències sòlides de l'existència d'un forat negre.[1][2]
Bolton va rebre el seu títol de Batxiller el 1966 en la Universitat d'Illinois, seguit pel seu Mestratge el 1968 i el seu Doctorat el 1970 aconseguit en la Universitat de Michigan.[1] Bolton posteriorment va treballar com a investigador de post doctorat a l'Observatori David Dunlap, treballant com a professor allí fins a 1972.[1] Va continuar com a professor Col·legi de Scarborough de 1971 a 1972, i en el Col·legi d'Erindale de 1972 a 1973, però des de 1973, ha estat un afiliat del departament d'Astronomia de la Universitat de Toronto[1] on és ara un eminent professor.[3]
El 1971, mentre es trobava estudiant sistemes binaris a l'Observatori Dunlap,[4][5] Bolton va observar un trontoll a l'estrella HDE 226868 com si aquesta estigués orbitant al voltant d'una invisible però massiva companya emetent potents rajos X,[1][6] independentment del treball realitzat per Louise Webster i Paul Murdin en el Observatori Reial de Greenwich.[7] Anàlisis rigoroses van llançar una estimació sobre la quantitat de massa necessària per a aquella atracció gravitacional, la qual cosa va provar ser massa per una estrella de neutrons. Després que exhaustives observacions confirmessin els resultats, el 1973, la comunitat d'astrònoms en general van reconèixer el forat negre Cygnus X-1, el qual roman en el pla de la Via Làctia.[1][8][9][10]
Bolton és membre de la Reial Societat de Canadà.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Charles Thomas Bolton (1943-)». Virtual Museum of Canada. Arxivat de l'original el 28 de desembre de 2007. [Consulta: 5 juliol 2007].
- ↑ Canadian Scientists and Inventors: Biographies of People Who Shaped Our World. Pembroke Publishers Limited, 2008, p. 24?27. ISBN 9781551382227.
- ↑ Faculty profile, O. of Toronto Astronomy and Astrophysics Dept.
- ↑ Culp, Kritine. «The proof is out there». University of Toronto Magazine. Arxivat de l'original el 2007-06-24. [Consulta: 6 juliol 2008].
- ↑ «Black holes: The Canadian connection». Quirks and Quarks. CBC, 18-04-2008 [Consulta: 5 juliol 2008].
- ↑ Bolton, C. T. «Identification of Cygnus X-1 with HDE 226868». Nature, 235, 2, 1972, pàg. 271?273. Bibcode: 1972Natur.235..271B. DOI: 10.1038/235271b0 [Consulta: 10 març 2008].
- ↑ Webster, B. Louise; Murdin, Paul «Cygnus X-1—a Spectroscopic Binary with a Heavy Companion?». Nature, 235, 2, 1972, pàg. 37?38. Bibcode: 1972Natur.235...37W. DOI: 10.1038/235037a0 [Consulta: 10 març 2008].
- ↑ Rolston, Bruce. «The First Black Hole». University of Toronto, 10-11-1997. Arxivat de l'original el 7 de març de 2008. [Consulta: 11 març 2008].
- ↑ Shipman, H. L. «The implausible history of triple star models for Cygnus X-1 Evidence for a black hole». Astrophysical Letters, 16, 1, 1975, pàg. 9?12. Bibcode: 1975ApL....16....9S. DOI: 10.1016/S0304-8853(99)00384-4.
- ↑ Gursky, H.; Gorenstein, P.; Kerr, F. J.; Grayzeck, I. J. «The Estimated Distance to Cygnus X-1 Based on its Low-Energy X-Ray Spectrum». Astrophysical Journal, 167, 1971, pàg. L15. Bibcode: 1971ApJ...167L..15G. DOI: 10.1086/180751.
