La classificació europea de les vies navegables o classificació CEMT és una norma de classificació de les vies navigables (canals i rius) proposada el 1992 per a la Conferència europea dels ministres de transport o la CEMT, per a les vies a Europa occidental. Per a raons històriques, les normes per a les vies a l'est de l'Elba per a les embarcacions motoritzades, són una mica menys llargues.

La classe I correspon a la Norma de Freycinet del 1879, que va ser la primera norma per estandarditzar el gàlib de les vies navegables. El 2004, a proposició de l'Associació mundial per a la infraestructura de transport aquàtic (PIANC-AIPCN) es va subdividir la classe 0 utilitzat per a les vies petites, només utilitzades per embarcacions esportius o recreatius, amb quatre noves categories: RA, RB, RC i RD, la R és l'abreviació de «recreatiu».^[1]