Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815[1] - Barcelona, 31 de març de 1889)[2] fou un professor i pintor català, integrant del natzarenisme. Va ser molt reconegut com a retratista. Amb Pau Milà i Fontanals, Lorenzale representa el moviment del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença catalana.
Biografia
Fill d'un barreter italià, es formà com a pintor a Múrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona, on esdevingué alumne de Pelegrí Clavé i obtingué el primer premi de pintura per la seva obra Jael i Sísara el 1837. El mateix any, els seus pares el van enviar a Roma amb Pau Milà, qui el va posar en contacte amb el pintor natzarè Friedrich Overbeck, del qual esdevingué deixeble. Continuà la seva formació a l'Accademia di San Luca, on també fou obsequiat amb un primer premi de pintura. Durant la seva estada viatjà a moltes ciutats italianes de tradició artística i va ser molt influenciat pels grans mestres del Renaixement.
Va tornar a Barcelona el 1844 amb un programa artístic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fundà una acadèmia pròpia que adquirí molt renom, estimulat per la recuperació dels models anteriors a Rafael. El seu prestigi com a docent comportà que el 1851 fos nomenat professor de l'escola Llotja de Barcelona, on exercí la docència fins al 1888, tant als Estudis d'Aplicació com als Estudis Superiors.[3] El 1858, en fou director, càrrec que ostentà fins al 1877.[3] Va tenir com a alumnes: Marià Fortuny, Caba, Padro, Lluís Vermell i Busquets,[4]Gaudenci Masó i Ruiz de Espejo,[5] el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generació, als qui va influir durant les seves classes públiques i privades.
Sis teles amb episodis de la vida de la Mare de Déu que formaven part del retaule major de la catedral de Solsona, 1854-1856 (Catedral de Solsona)[6][7]
↑La inscripció del registre de defunció (any 1889, número de registre 2879) indica que tenia 74 anys en morir. Podia doncs haver nascut el 1814 o el 1815.
↑L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació. Les dates que apuntem es basen en l'article sobre Lorenzale publicat a l'Enciclopèdia Espasa, que parla del 8 de desembre de 1815, i en la necrològica escrita per Josep Masriera el mateix any de la seva mort, que avança la data a 1814, encara que coincideix en el dia. Masriera y Manovens, Josep. “En el Círculo” (text necrològic sobre Claudi Lorenzale), La Vanguardia, 14 de maig de 1889, p. 1 [Consulta: 29 abril 2015].
DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
FALGÀS, Jordi et al, Barcelona and Modernity, Picasso Gaudí Miró Dalí, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
_Claudi_Lorenzale_Autoretrat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
![Retrat de la dona i els fills del pintor - Museu Nacional d'Art de Catalunya[8]](Fitxer:(Barcelona)_Retrat_de_la_dona_i_els_fills_del_pintor_-_Claudi_Lorenzale_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
