Clorat de potassi

Clorat de potassi
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	121,91730322 Da
Estructura química
Fórmula química	KCIO₃
SMILES canònic	Model 2D; [O-]Cl(=O)=O.[K+]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	2,32 g/cm³
Punt de fusió	356 ℃
Punt de descomposició	400 ℃
Entalpia estàndard de formació	−391,204 kJ/mol
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El clorat de potassi és una sal formada per l'anió clorat i el catió potassi. Es presenta com un sòlid blanc cristal·lí. Té la fórmula química KClO₃. En la seva forma pura forma cristalls blancs. El clorat de potassi ha de ser manejat amb cura, ja que reacciona vigorosament i en alguns casos entra en ignició espontània o explota, quan es mescla amb materials combustibles. És el clorat més comú en la indústria, i es troba en la majoria dels laboratoris. S'empra com agent oxidant, per preparar oxigen, com un desinfectant, en llumins de seguretat, en explosius i focs artificials i en el cultiu de plantes, per forçar l'estadi de florida en l'arbre longan, fent que pugui produir fruits en els climes més càlids.^[1]

Producció

Es produeix pel pas del clor en una abeurada de calç i afegint-hi després clorur de potassi (Procediment Liebig).^[2] De vegades es fa mitjançant l'electròlisi del clorur de potassi en solució aquosa.

En petites quantitats també es produeix per la desproporcionació d'una solució d'hipoclorit de sodi seguida de la reacció de metàtesi amb clorur de potassi:^[3]

3 NaOCl → 2NaCl + NaClO₃

KCl + NaClO₃ → NaCl + KClO₃

També es pot produir fent passar gas clor en una solució calenta de potassa càustica:^[4]

3Cl₂(g) + 6KOH (aq) → KClO₃ (aq) + 5KCl (aq) + 3H₂O(l)

Referències

↑ Manochai, P.; Sruamsiri, P.; Wiriya-alongkorn, W.; Naphrom, D.; Hegele, M.; Bangerth, F. «Year around off season flower induction in longan (Dimocarpus longan, Lour.) trees by KClO3 applications: potentials and problems». Scientia Horticulturae [Department of Horticulture, Maejo University, Chiang Mai, Thailand; Department of Horticulture, Chiang Mai University, Chiang Mai, Thailand; Institute of Special Crops and Crop Physiology, University of Hohenheim, 70593 Stuttgart, Germany], 104, 4, 12-02-2005, pàg. 379–390.
↑ Реми, Г. Курс неорганической химиию, т. 1/Перевод с немецкого под ред. А. В. Новосёловой. Москва:Мир, 1972.- с. 770//(translated from:) Heinrich Remy. Lehrbuch der anorganischen Chemie. XI Auflage. Band 1. Leipzig:Geest & Portig K.-G., 1960.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://chemistry.about.com/od/makechemicalsyourself/a/Potassium-Chlorate-From-Bleach-And-Salt-Substitute.htm Arxivat 2017-02-17 a Wayback Machine.
↑ Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0-07-049439-8

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorat de potassi

http://www.youtube.com/watch?v=txkRCIPSsjM&feature=player_embedded # ! Reacció amb el sucre

[1] Manochai, P.; Sruamsiri, P.; Wiriya-alongkorn, W.; Naphrom, D.; Hegele, M.; Bangerth, F. «Year around off season flower induction in longan (Dimocarpus longan, Lour.) trees by KClO3 applications: potentials and problems». Scientia Horticulturae [Department of Horticulture, Maejo University, Chiang Mai, Thailand; Department of Horticulture, Chiang Mai University, Chiang Mai, Thailand; Institute of Special Crops and Crop Physiology, University of Hohenheim, 70593 Stuttgart, Germany], 104, 4, 12-02-2005, pàg. 379–390.

[2] Реми, Г. Курс неорганической химиию, т. 1/Перевод с немецкого под ред. А. В. Новосёловой. Москва:Мир, 1972.- с. 770//(translated from:) Heinrich Remy. Lehrbuch der anorganischen Chemie. XI Auflage. Band 1. Leipzig:Geest & Portig K.-G., 1960.

[3] {[enllaç sense format]} http://chemistry.about.com/od/makechemicalsyourself/a/Potassium-Chlorate-From-Bleach-And-Salt-Substitute.htm Arxivat 2017-02-17 a Wayback Machine.

[4] Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0-07-049439-8

[1]

[2]

[3]

[4]

Clorat de potassi

Producció

Referències

Enllaços externs

Portal di Ensiklopedia Dunia