La comissió per omissió (doctrina francesa), també coneguda com a omissió impròpia (doctrina alemanya), es produïx quan és vulnerada una norma prohibitiva a través de la infracció d'una norma de mandat o d'un especial deure jurídic; es pot dir que l'autor no fa el que ha de fer i produïx un resultat que no ha de produir. Generalment, les fonts que obliguen a la realització d'un determinat comportament són la llei, el contracte, l'actuació precedent o ingerència (quan l'omitent amb una conducta anterior a crea un perill obert), l'assumpció de riscs per qüestió de confiança i certs deures ètics.

Esta varietat d'omissió es troba recollida en diversos codis penals del món. Per exemple, en l'article 11 del Codi penal espanyol es diu que:

En l'article 13 de l'alemany:

En l'article 10 del portugués:

Quan un tipus penal comprén un cert resultat,

I en el 40, paràgraf segon, de l'italià:

• Gutiérrez Francés, María Luz. Fraude informático y estafa (en castellà). Ministeri de Justícia, 1991. ISBN 84-7787-237-6. 

• Férnandez Madrazo, Alberto. Derecho penal. Teorías del delito (en castellà). UNAM, 1997. ISBN 968-36-5554-8.