Comunitat del Cenacle
La Comunitat del Cenacle és una institució religiosa cristiana no-governamental italiana que a través de l'oració, el treball, i la vida en comú ajuda persones dependents de les drogues i l'alcohol a desintoxicar-se. La comunitat va néixer el 1983 a Saluzzo, Itàlia, quan la monja Elvira Petrozzi va decidir ajudar els joves drogodependents i el consistori li va cedir una casa per aquesta finalitat.[1] El 2010 tenia 53 cases arreu del món.[2] El 2013 tenia 27 germandats i més de 60 cases a Itàlia, França, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Àustria, la República Dominicana, els Estats Units d'Amèrica, Mèxic i Espanya, a través de les que ajudava a 1.800 joves.[1] Les més conegudes són les dues comunitats de Medjugorje. A Catalunya hi ha comunitats a Fogars de Montclús i Cornudella de Montsant.[3][4] La comunitat no té ànim de lucre i viu només amb donacions. Una part del treball que duen a terme és el conreu de molts dels productes que després utilitza i, per tant, és parcialment autosostenible. Els joves estan aïllats, sense mitjans de comunicació ni diaris, tot i que hi ha excepcions, com alguns partits de futbol. Cada persona atesa té una altra persona, anomenada àngel de la guarda que l'ajuda en el procés.[1] A les comunitats del cenacle no hi ha psicòlegs ni teràpia farmacològica.[5] En pàgines d'informació catòlica hi ha desenes de testimonis de joves que agraeixen el seu pas per un d'aquests centres.[6][7][8][9] El 2018 el director Cédric Kahn va fer la pel·lícula L'Orant (francès: La prière, castellà: El creyente), que va guanyar diversos guardons,[10][11] sobre la desintoxicació de les drogues d'un noi a través d'aquesta comunitat.[12] Referències
Bibliografia
|