Cròs Manhon

Cròs Manhon

(2008)
Tipus	jaciment arqueològic prehistòric
Part de	Jaciments prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vesera
Localització
Entitat territorial administrativa	Las Eisiás (França)
Localització	2, chemin de Cro Magnon
44° 56′ 25″ N, 1° 00′ 35″ E / 44.9403°N,1.0097°E / 44.9403; 1.0097
Característiques
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1979, 1979 (?a Sessió)
Identificador	85-001
Monument històric catalogat
Data	9 gener 1957
Identificador	PA00082533

Cròs Manhon (francès: Cro-Magnon) és un refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda com a home de Cromanyó. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979, i forma part dels «llocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère», amb el codi 85-001.

El 1868, durant els treballs de construcció del ferrocarril a Las Eisiás, el geòleg Louis Lartet (1840-1899) va trobar aquí les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda en endavant com home de Cro-Magnon. Tenien al voltant de 30.000 anys d'antiguitat, i es tractava de tres homes, una dona i un nadó. El lloc on es van trobar era terreny pertanyent al Sr. Magnon, al peu d'un penya-segat formant un refugi natural (cròs vol dir 'cavitat; cova; lloc fondo, sot, clot; tomba; bres' en occità); per això es donà aquest nom a aquest nou ésser humà. Posteriorment, va haver-n'hi troballes a tot Europa i Orient Pròxim.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cròs Manhon

• L'abric de Cro-Magnon, història de les recerques del lloc Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (francès).