La cutana és un biopolímeralifàtic de cadena llarga resistent a la hidròlisi present a la cutícula d'algunes plantes.[1] L'altre polímer més conegut és la cutina. Cutana és un polímer d'hidrocarburs, mentre que la cutina és un polièster, però l'estructura i la síntesi de la cutana encara no estan completament compreses.[2]
Va ser descrita per primera vegada el 1986 en l'atzavara. Cutana està present en fòssils i algunes plantes modernes.[3] És un component no saponificable, que resisteix a la desesterificació per hidròlisi alcalina i augmenta la quantitat de cutícules d'algunes espècies com Clivia miniata quan arriben a la maduresa. Aparentment substituiria la cutina secretada en les primeres etapes del desenvolupament de la cutícula.[4] Les proves científiques que la cutana és un polímer d'hidrocarburs provenen del fet que els seus productes de piròlisi són una sèrie homòloga característica d'alquens i alcans.[5] Certs autors pretenen que és similar a la cutina, i que la diferència es deu al procés de fossilització.[6]
Tindria un potencial de conservació superior al de la cutina.[7] És òbviament molt menys present en les fulles del que es pensava anteriorment i és absent a 16 dels 19 tàxons d'angiospermes i gimnospermes.[8][1][9]
↑Kolattukudy, P.E.. «Byosinthetic pathways of cutin and waxes, and their sensitivity to environmental stresses.». A: G. Kerstiens. Plant cuticles: an integrated functional approach (en anglès). Oxford: Bios scientific publishers, 1996, p. 83-108. ISBN 978-1859961308.
