|
DICOM El DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine) és una norma per manipular, emmagatzemar i transmetre informació d'imatges mèdiques. La norma inclou una definició del format del fitxer DICOM i dels protocols de comunicació, basats en TCP/IP, que permeten intercanviar informació entre dues entitats que tinguin la capacitat d'enviar i rebre informació en format DICOM. El DICOM va ser desenvolupat per permetre la integració i comunicació d'escàners, aparells radiogràfics, servidors, estacions de treball i múltiple maquinari, de diferents venedors. Història DICOM és la primera versió d'un estàndard desenvolupat pel Col·legi Americà de Radiologia i l'Associació Nacional de Fabricants Elèctrics.[1] A principis de la dècada de 1980, era molt difícil per qualsevol persona que no fos fabricant de Tomografia computada (TC) o de Ressonància magnètica nuclear (RMN) poder descodificar les imatges que generaven les màquines. Els radiòlegs i metges volien utilitzar les imatges per a la planificació de la dosi de radioteràpia. ACR i NEMA van unir forces i van formar un comitè el 1983. El seu primer estàndard, ACR/NEMA 300, va ser llançat el 1985. Molt poc després del seu alliberament, es va fer evident que era necessari millorar. El text era vague i tenia contradiccions internes. El 1988, la segona versió va ser alliberada. Aquesta versió va guanyar més acceptació entre els venedors. La transmissió d'imatges es va especificar a través d'un cable de parell específic 2 (EIA-485). La primera demostració d'interconnectivitat d'ACR/NEMA V2.0 es va celebrar a la Universitat de Georgetown el 1990.[2] Diverses extensions de ACR/NEMA 2.0 van ser creats, com Papyrus (desenvolupat per l'Hospital Universitari de Ginebra, Suïssa) i SPI (Standard Product Interconnect), impulsat per Siemens Medical Systems i Philips Medical Systems. El primer desplegament a gran escala de la tecnologia l'ACR/NEMA va ser feta el 1992 per l'exèrcit i la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica, en el marc de la jornada de Suport Mèdic pel Diagnòstic de la Imatge.[3] L'any 1993 la tercera versió de la norma va ser alliberada. El seu nom va ser canviat a "DICOM" amb la finalitat de millorar la possibilitat d'acceptació internacional com a patró. Es van definir noves classes de servei, suport de xarxa i la declaració de conformitat. És l'última versió oficial de la norma, no obstant això, ha estat constantment actualitzada. A Catalunya, la primera connexió amb aquest sistema es va realitzar l'any 1996 en un congrés de radiologia, on es va interconnectar Mallorca amb l'Hospital de Vall d'Hebron mitjançant un router RDSI per a permetre la connexió de les xarxes d'una aula informàtica (amb diversos ordinadors i servidors) i DICOM a través d'Internet.[4] DerivacionsHi ha alguns derivats de la norma DICOM en altres àrees d'aplicació. Aquests inclouen:
Format de dades Dicom Independentment del seu ús, sempre s'utilitza el mateix format, inclòs l'ús de fitxer i de la xarxa.[7] DICOM es diferencia d'altres fitxers de dades en el fet que agrupa la informació dins d'un conjunt de dades. És a dir, una radiografia de tòrax conté l'ID del pacient juntament amb la imatge mateixa, de manera que la imatge no pot ser separada per error de la seva informació. Els fitxers DICOM tenen una capçalera amb camps estandarditzats i de forma lliure, i un cos amb dades d'imatge. Un objecte DICOM simple pot contenir solament una imatge, però aquesta imatge pot tenir múltiples fotogrames, permeten l'emmagatzemament de blocs de cine o qualssevol altre tipus de dades amb diversos fotogrames. Les dades de la imatge poden estar comprimits utilitzant gran varietat d'estàndards, inclosos: JPEG, JPEG Lossless, JPEG 2000, LZW i Run-lenght enconding (RLE). Serveis DICOM   DICOM té un conjunt molt gran de serveis, la majoria d'ells implica transmissió de dades a la xarxa, i el format de fitxer és una ampliació posterior i de menor importància de l'estàndard[8] StoreÉs un servei que s'utilitza per a enviar imatges o altres objectes persistents (informes estructurats…) a un PACS o a una estació de treball. Storage commitmentAquest servei s'utilitza per a confirmar que una imatge ha sigut emmagatzemada permanentment per un dispositiu. L'usuari de la classe de servei (modalitat, estació de treball…) utilitza la confirmació de la classe de servei proveïdor (estació de magatzem) per a assegurar-se que pot esborrar la imatge localment. Compromís d'emmagatzematge. Query/RetrievePermet a una estació de treball fer cerques d'imatges en un PACS i recuperar-les. Modality worklistPermet a un equip d'imatge incloure aquest funcionalitat o servei DICOM legir la "llista de pacients citats", obtenir detalls dels pacients i exàmens mèdics sol·licitats electrònicament, evitant la necessitat d'introduir aquesta informació diverses vegades i els possibles errors. Modality performed procedure stepÉs un servei complementari al Modality Worklist, que permet a la modalitat enviar un informe sobre els exàmens mèdics realitzats incloent dades sobre les imatges adquirides, les dosis dispensades... Consta de tres estats:
PrintingAquest servei s'utilitza per a enviar imatges a una impressora DICOM. Fitxers DICOMDICOM restringeix els noms des fitxers a noms de 8 caràcters. El nom del fitxer no es proporciona cap tipus d'informació. És un requisit històric per a mantenir la compatibilitat amb sistemes antics existents. També és obligatori la presència d'un directori de contingut, el fitxer DICOMDIR, que proporciona un índex i informació de resum per a cada un dels fitxer DICOM del contingut. La informació del DICOMDIR proporciona substancialment més informació sobre cada fitxer dels noms dels fitxers, de manera que hi ha menys necessitat de nombres de fitxer amb significat. Integració DICOM amb estàndards HL7Els documents estructurats definits per un estàndard HL7 poden ser emmagatzemats en un intercanvi multimèdia DICOM, i ser referenciats des instàncies DICOM de SOP (inclòs l'emmagatzematge per mitjà del directori DICOMDIR).[9] Hi ha dues alternatives per a l'emmagatzematge d'aquests documents:
Un document estructurat HL7 és un objecte multimèdia agregat, que consta d'una base en document XML codificat, a més de zero o més components multimèdia (per exemple, gràfics) que es consideren una part integral de l'objecte. Els components multimèdia poden estar codificats en línia en el document XML, o poden ser referenciats a objectes externs. Reserva de ports IP dels protocols DICOMDICOM ha reservat els següents números de ports TCP i UDP a la llista de la iana.org que la gestiona l'ICANN[10]
La norma els recomana, però no requereix l'ús d'aquests números de port. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: DICOM |
