|
Denise Levertov
Denise Levertov (Essex, Anglaterra, 24 d'octubre de 1923 – Seattle, Estats Units, 20 de desembre de 1997) fou una poeta anglesa-estatunidenca, figura imprescindible de la poesia i la crítica nord-americanes del segle XX.[1][2][3] Va publicar més de vint llibres de poesia i quatre de prosa. Durant la dècada del 1980 va impartir classes a la Universitat Stanford.[4] Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis i reconeixements, entre els quals destaquen la Beca Guggenheim o la Medalla Robert Frost. Levertov aparegué entre els 45 poetes inclosos a l'antologia The New American Poetry, considerada el major referent acadèmic de la lírica nord-americana de la postguerra.[5] No va rebre mai una educació formal. La seva mare, Beatrice Adelaide Spooner-Jones (gal·lesa), es va fer càrrec de l'educació de Denise i la seva germana Olga fins als 13 anys. Beatrice els llegia en veu alta autors com Willa Cather, Joseph Conrad, Charles Dickens o Lev Tolstoi. El seu pare, Paul Philip Levertoff, un jueu rus convertit al cristianisme, donà lliçons esporàdiques de religió a les seves filles i fou un prolífic escriptor en hebreu, alemany, rus i anglès. Denise Levertov va expressar el desig d'esdevenir escriptora als cinc anys. Als dotze va enviar alguns dels seus poemes a T. S. Eliot, que la va aconsellar i encoratjar a seguir escrivint, i als 17 va publicar el seu primer poema en la revista Poetry Quarterly.[2] ObraDurant la Segona Guerra Mundial, Denise Levertov va exercir d'infermera civil a l'àrea de Londres, també durant els bombardejos de Londres. Durant aquesta mateixa època, entre els 17 i 21 anys, va escriure els poemes del seu primer llibre, The Double Image, que va ser publicat just després de la guerra, el 1946.[6] Es considera que aquesta obra, a diferència de les seves posteriors, s'enmarca en el neo-romanticisme anglès dels anys 40. Tot i que alguns poemes del llibre tracten sobre la guerra, no es fa referència directa a aquests esdeveniments. Aquest llibre i el poema publicat en Poetry Quarterly li van valer el reconeixement d'autors com Kennet Rexroth, Herbert Read o Charles Wrey Gardiner, que la van lloar com una jove promesa del corrent poètic anomenat "nou romanticisme".[7] L'obra poètica de Levertov es relaciona amb temes variats, especialment la política i la guerra (i el que aquesta comporta com a patiment, injustícia i prejudicis). Un altre tema important és la fe, ja que per via paterna va ser influïda pel judaisme i el cristianisme, a més dels contactes amb el misticisme i el transcendentalisme, que es van veure exposats a la seva poesia. En els últims anys de la seva vida es va convertir a la fe catòlica.[8] Pel que fa a això, la poeta Amy Gerstler va escriure a Los Angeles Times Book Review: «Dignitat, reverència i força són paraules que acudeixen a la ment quan es busca com definir… a una de les poetes més respectades d'Amèrica».[9] Va escriure vint llibres de poesia i crítica. També va fer traduccions i antologies poètiques. Els seus punts de vista sobre la música a la poesia van contribuir a afinar la terminologia i idea de la poesia moderna. Dos elements essencials de la seva obra són la forma orgànica i la pausa versal, als quals va dedicar dos estudis: Algunes notes sobre la forma orgànica i Sobre la funció de la pausa versal. Obra publicada
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Denise Levertov
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
