Una divisió administrativa autònoma és una divisió administrativa d'un país que tenen un grau d'autonomia jurídica, o de llibertat respecte a una autoritat externa.
Posteriorment, diverses organitzacions internacionals com la Lliga de les Nacions, les Nacions Unides o el Consell d'Europa han establert convencions internacionals per protegir les diverses tipus de minories. El Consell d'Europa, per exemple, està demanant als seus signants a una convenció d'aquest tipus que presentin informes anuals que es debaten en presència de representants d'altres estats i minories interessades.
Llista de divisions administratives autònomes per país
Azad Kashmir i Gilgit-Baltistan són territoris autogovernants associats amb el Pakistan, però no han estat annexionats formalment al Pakistan ja que el conflicte del Kashmir encara no s'ha resolt. Reclamat per l'Índia.
Els dos territoris[1] del regne de Dinamarca, de les illes Fèroe i de Groenlàndia, cadascuna té una legislatura decaiguda elegida, que té la capacitat de legislar en matèries desvolucionades. El Parlament de Dinamarca conserva la sobirania (Dinamarca és un estat unitari) i legislà en qüestions que no estan desvolucionades, a més de tenir la capacitat de legislar en les àrees que es devolucionen (això normalment no es produeix sense l'acord de la legislatura descartada).
Tres dels quatre països constituents del Regne Unit, és a dir, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, cadascun tenen una legislatura delegada elegida que té la capacitat de legislar en matèries desvolucionades. El Parlament del Regne Unit conserva la sobirania (el Regne Unit és un estat unitari) i legislarà en qüestions que no estan desvolucionades, a més de tenir la capacitat de legislar en les àrees que es devolucionen (això normalment no es produeix, per convenció constitucional, sense l'acord de la legislatura desfullada).
El 2008, la República de Kosovo va declarar la seva independència. Si bé Sèrbia no ha reconegut formalment la independència de Kosovo i continua disposant d'un aparell administratiu per a la província autònoma, la seva independència és reconeguda per 112 estats membres de l'ONU.
El 1999, la República d'Abkhazia va declarar la seva independència de Geòrgia després de la guerra de 1992 a 1993. Geòrgia i la majoria dels estats membres dels EUA no han reconegut la independència d'Abkhàzia i encara tenen un aparell administratiu per a la República Autònoma; Rússia i tres estats membres de l'ONU.
El 1990, la República Moldàvia Pridnestroviana va declarar la seva independència de la Unió Soviètica. Si bé Moldàvia no ha reconegut formalment la independència de Transnistria i encara disposa d'un aparell administratiu per a la província autònoma, la seva independència és reconeguda per altres 3 estats no membres de l'ONU.
Ackrén, Maria. «Greenland». Autonomy Arrangements in the World, 01-11-2017. Arxivat de l'original el 2019-08-30. [Consulta: 11 desembre 2019]. «Faroese and Greenlandic are seen as official regional languages in the self-governing territories belonging to Denmark.»
«Greenland» (en anglès). European Commission, 03-06-2013. [Consulta: 27 agost 2019]. «Greenland [...] is an autonomous territory within the Kingdom of Denmark»
«Facts about the Faroe Islands». Nordic cooperation. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2018. [Consulta: 1r juliol 2015]. «The Faroe Islands [...] is one of three autonomous territories in the Nordic Region»