|
Duilio Coletti
Duilio Coletti (Penne, província de Pescara, 28 de desembre de 1906 – Roma, 21 de maig de 1999) va ser un director de cinema italià, actiu dels anys trenta als anys setanta del segle xx. És pare del director i guionista Enrico Coletti. BiografiaEs va llicenciar en medicina i cirurgia, però va exercir durant poc temps aquesta professió,[1] ja que aviat va entrar al món del cinema com a guionista i ajudant de direcció de la pel·lícula Il signore desidera? (1933) de Gennaro Righelli. El 1935 va debutar com a director amb Pierpin. Va dirigir successivament Il fornaretto di Venezia (1939, signada amb el pseudònim de John Bard), Capitan Fracassa (1940) i La maschera di Cesare Borgia (1941). Durant la postguerra es va orientar cap a les pel·lícules de gran impacte espectacular, com Sotto dieci bandiere, Il grido della terra, rodada a Bari (Pulla) el 1948, I sette dell'Orsa maggiore, Londra chiama Polo Nord i Il re di Poggioreale. La seva pel·lícula La grande speranza fou seleccionada al 4t Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] El 1958 fou membre del jurat del 8è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3] Filmografia
Bibliografia
Referències
|
||||||||||||||||||||
