Eduardo González-Pondal Abente (Ponteceso, 1835 - la Corunya, 1917) fou un escriptor en llengua gallega, un dels principals promotors del Rexurdimento amb Rosalía de Castro i Manuel Curros Enríquez. Era fill d'una família benestant i estudià a Santiago de Compostel·la, on coincidí amb Rosalía de Castro en el Liceo de la Juventud. Pel seu discurs Brindis en el banquet de Conxo (1856) fou desterrat a les Illes Marianes. El 1861, participaria en els primers Xogos Florais de Galícia, i el 1862 va exercir de metge militar, però uns anys més tard ho deixà per dedicar-se plenament a la literatura. Fou membre i un dels fundadors de la Real Academia Gallega.
Es va inspirar en els poemes ossiànics de James Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, i va recrear una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de la comarca de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims.
Considerat com el poeta ossiànic més característic de la península, és anomenat o bardo da lírica galega do Rexurdimento. La seva poesia és aristocratitzant, i es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia. El més fonamental de la seva obra es troba recollit en Queixumes dos pinos (1886). Deixà inacabat un poema èpic, Os Eoas.
Obra
1862: A campana de Anllóns (dins El Album de la Caridad)
1877: Rumores de los pinos
1886: Queixumes dos pinos
1895: A campana de Anllóns, ampliada a 81 estrofes
1907: (Estrenat a l'Havana) Os pinos, himne gallec
Os Eoas, poema èpic inacabat
Bibliografia
"Pondal Abente, Eduardo María". Diccionario enciclopédico galego universal 50. La Voz de Galicia. 2003-2004. p. 10-11. ISBN 84-7680-429-6.
"Pondal Abente, Eduardo María González". Dicionario biográfico de Galicia 3. Ir Indo. 2010-2011. pp. 120–123.
"Pondal Abente, Eduardo María". Diciopedia do século 21 3. Do Cumio, Galaxia e do Castro. 2006. p. 1662. ISBN 978-84-8288-942-9.
"Pondal Abente, Eduardo María González". Enciclopedia Galega Universal 14. Ir Indo. 1999-2002. p. 34-35. ISBN 84-7680-288-9.
Angueira, A. (1995). De Rosalía a Dieste 33 anos das letras. Xerais. pp. 29–34. ISBN 84-7507-878-8. Prólogo de Fernández del Riego.
Carballo, R. (1975) [1963]. Historia da Literatura Galega Contemporánea. Galaxia. pp. 235–333. ISBN 84-7154-227-7.
Fernández del Riego, F. (1971) [1951]. Historia da Literatura Galega (2ª ed.). Vigo: Editorial Galaxia. pp. 101–106.
Forcadela, Manuel (1988). A harpa e a terra. Unha visión da poesía lírica de Eduardo Pondal. Universitaria. Xerais. ISBN 84-7507-355-7.
Forcadela, Manuel (2005). "Pondal, Eduardo". Gran Enciclopedia Galega (DVD). El Progreso. ISBN 84-87804-88-8.
Freixeiro Mato, X. R.; Gómez Sánchez, A. (1998). Historia da lingua galega. A Nosa Terra. ISBN 84-89976-31-7.
Gómez, A.; Queixas, M. (2001). Historia xeral da literatura galega. A Nosa Terra. p. 148-158. ISBN 84-95350-79-3.
Martínez Murguía, Manuel (1886). Los precursores. A Coruña, Biblioteca Gallega, La Voz de Galicia.
Méndez Ferrín, Xosé Luis (1984). De Pondal a Novoneyra. Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-7507-139-2.
Pena, X. R. e Forcadela, Manuel (2005). Estudos sobre Os Eoas, Santiago de Compostela, Sotelo Blanco.
Pena, X. R. (2014). Historia da Literatura Galega II. De 1853 a 1916. O Rexurdimento. Xerais. pp. 251–295. ISBN 978-84-9914-764-2.
Queizán, María Xosé (1998). Misoxinia e racismo na poesía de Pondal. Edicións Laiovento. ISBN 84-89896-29-1.
