El piano

El piano
The Piano
	; Cartell de la versió original
Fitxa
Direcció	Jane Campion
Protagonistes	Harvey Keitel; Anna Paquin; Sam Neill; Holly Hunter; Tungia Baker (en) ; Bruce Allpress; Geneviève Lemon; Cliff Curtis; Pete Smith; Ian Mune; Kerry Walker
Producció	Jan Chapman
Guió	Jane Campion
Música	Michael Nyman
Fotografia	Stuart Dryburgh
Muntatge	Veronika Jenet
Productora	Jan Chapman Productions, Ciby 2000 i Australian Film Commission
Distribuïdor	Mokép
Dades i xifres
País d'origen	França, Austràlia i Nova Zelanda
Estrena	1993
Durada	121 min i 120 min
Idioma original	anglès (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova Zelanda
Color	en color
Recaptació	40.157.856 $ ; 11.240.484 A$ (Austràlia)
Descripció
Basat en	cap valor
Gènere	drama i melodrama
Tema	relacions de gènere, passió, autoexpressió, cosificació, enyorança, desig, mutisme selectiu, abús conjugal, estètica musical, consentiment, amor no correspost, sexualitat humana, repressió sexual, pulsió de vida i pulsió de mort, colonialisme i matrimoni
Lloc de la narració	Nova Zelanda, Nelson i Escòcia
Època d'ambientació	segle XIX
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1994); Oscar a la millor actriu secundària (1994); Oscar a la millor actriu (1994); Oscar a la millor direcció (1994); Oscar a la millor fotografia (1994); Oscar al millor muntatge (1994); Oscar al millor guió original ; Oscar al millor vestuari (1994); premi AACTA al millor guió original (1993); premi AACTA a la millor música original (1993); Premi AACTA al millor actor de repartiment (1993); premi AACTA a la millor actriu de repartiment (1993); Premi AACTA al millor actor protagonista (1993); Premi AACTA a la millor fotografia (1993); Premi AACTA a la millor actriu protagonista (1993); Premi AACTA al millor disseny de vestuari (1993); Premi AACTA a la millor direcció (1993); Premi AACTA al millor muntatge (1993); Premi AACTA al millor disseny de producció (1993); Premi AACTA al millor so (1993); Premi AACTA a la millor pel·lícula (1993); American Society of Cinematographers Award for Outstanding Achievement in Cinematography in Theatrical Releases (1993); BAFTA a la millor música (1994); BAFTA a la millor direcció (1994); BAFTA al millor muntatge (1994); BAFTA al millor so (1994); BAFTA a la millor pel·lícula (1994); BAFTA al millor guió original (1994); BAFTA a la millor actriu (1994); Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció (1993); César a la millor pel·lícula estrangera (1994); David di Donatello a la millor actriu estrangera (1994); Globus d'Or a la millor actriu secundària (1993); Globus d'Or al millor guió (1993); Globus d'Or a la millor banda sonora original (1993); Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1993); Globus d'Or al millor director (1993); Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1993); Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1994); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1995); Premi National Society of Film Critics a la millor pel·lícula (1993); Premi National Society of Film Critics a la millor actriu de repartiment (1993); National Society of Film Critics Award a la millor direcció (1993); National Society of Film Critics Award a la millor actriu (1993); Premi National Society of Film Critics a la millor cinematografia (1993); National Society of Film Critics Award al millor guió (1993); Premi del Sindicat de Guionistes d'Amèrica al millor guió original (1994); Premi AACTA a la millor pel·lícula (1993); Premi AACTA al millor actor de repartiment (1993); premi AACTA a la millor actriu de repartiment (1993); Premi AACTA al millor actor protagonista (1993); Premi AACTA a la millor fotografia (1993); Premi AACTA a la millor actriu protagonista (1993); Premi AACTA al millor disseny de vestuari (1993); Premi AACTA a la millor direcció (1993); Premi AACTA al millor muntatge (1993); premi AACTA a la millor música original (1993); premi AACTA al millor guió original (1993); Premi AACTA al millor so (1993) ;
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (1992); Oscar a la millor actriu (1992); Oscar al millor guió original (1992); Premi AACTA a la millor pel·lícula (1993); Premi AACTA al millor disseny de producció (1993); Premi AACTA al millor so (1993); Premi AACTA al millor muntatge (1993); Premi AACTA a la millor direcció (1993); Premi AACTA al millor disseny de vestuari (1993); Premi AACTA a la millor actriu protagonista (1993); Premi AACTA a la millor fotografia (1993); premi AACTA a la millor música original (1993); premi AACTA al millor guió original (1993); Premi AACTA al millor actor protagonista (1993); BAFTA a la millor actriu (1994); César a la millor pel·lícula estrangera (1994); Palma d'Or (1993); Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1993); Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina (1993); New York Film Critics Circle Award a la millor actriu (1993); Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1994); London Film Critics Circle Award a la pel·lícula de l'any (1993); Premi London Film Critics Circle a l'actriu de l'any (1993); Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu (1993); Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles al millor director (1993); National Society of Film Critics Award a la millor actriu (1993); National Board of Review Award a la millor actriu (1993); National Society of Film Critics Award al millor guió (1993); New York Film Critics Circle Award a la millor direcció (1993); Premi del Sindicat de Guionistes d'Amèrica al millor guió original (1994); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; Premi AACTA al millor so (1993) ;
Lloc web	miramax.com…

El piano^[1] (títol original en anglès: The Piano) és un drama romàntic i eròtic ambientat a mitjans del segle XIX, escrit i dirigit per Jane Campion l'any 1993. La pel·lícula l'interpreten Holly Hunter, Harvey Keitel i Sam Neill, i va suposar el debut cinematogràfic d'Anna Paquin,^[2] i la banda sonora és de Michael Nyman. Es fa filmar a Nova Zelanda^[3] i va rebre múltiples premis, d'entre els quals 3 Oscars i 3 BAFTAs.^[4] Aquesta pel·lícula va ser doblada al català.^[1]

El film relata la vida d'Ada, una dona escocesa que es va quedar muda de petita i que es comunica per mitjà del seu piano i la seva filla Flora,^[5] i que ara ha d'anar a Nova Zelanda per a conèixer el seu futur marit.

Argument

Ada McGrath (Holly Hunter) és una dona escocesa que arriba amb la seva filla Flora (Anna Paquin) a Nova Zelanda el 1851. S'ha mort el seu marit, i el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granjer, Alistair Stewart (Sam Neill). Arriben en vaixell, juntament amb les seves pertinences i el piano amb què ha substituït la seva veu l'Ada, muda des dels sis anys; també es comunica a través de la seva filla, qui li fa de traductora del llenguatge de signes que ambdues utilitzen.

El nou marit obliga l'Ada a deixar el piano a la platja, on queda abandonat durant molt de temps a la mercè de la calor, la humitat i la salinitat del mar. George Baines (Harvey Keitel), un colon amb tatuatges maoris veí d'Alistair, el compra, i demana a l'Ada que li ensenyi a tocar l'instrument; li proposa un curiós tracte per tal de recuperar-lo: ell li deixa tocar el piano i ella es deixa tocar per George.

Frustrada artísticament però també sexualment, Ada sent també una creixent atracció pel seu veí; aquesta relació que neix entre els dos es transforma en un llaç emocional i sexual complex, fruit d'una passió innocent.^[6]

Repartiment

Intèrpret	Personatge	Veu en català^[7]
Holly Hunter	Ada McGrath	Ana Pallejà
Harvey Keitel	George Baines	Pere Molina
Sam Neill	Alisdair Stewart	Joan Carles Gustems
Anna Paquin	Flora McGrath	Carla Torres
Kerry Walker	Tia Morag	Montse Miralles
Geneviève Lemon	Nessie	Sílvia Llorente
Tungia Baker	Hira	desconegut
Ian Mune	Reverend	Eduard Elias

Premis i nominacions

D'entre tots els que va rebre, els principals són:^[4]

Premis

Oscar a la millor actriu per a Holly Hunter
Oscar a la millor actriu secundària per a Anna Paquin
Oscar al millor guió original per a Jane Campion
Palma d'Or al Festival de Canes per a Jane Campion
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per a Holly Hunter
Premi a la millor actriu al Festival de Canes per a Holly Hunter
Premi César a la millor pel·lícula estrangera per a Jane Campion
BAFTA a la millor actriu per a Holly Hunter
BAFTA al millor vestuari per a Janet Patterson
BAFTA al millor disseny de producció per a Andrew McAlpine
Independent Spirit Award a la millor pel·lícula estrangera per a Jane Campion

Nominacions

Oscar a la millor pel·lícula per a Jane Campion
Oscar al millor director per a Jane Campion
Oscar a la millor fotografia per a Stuart Dryburgh
Oscar al millor muntatge per a Veronika Jenet
Oscar al millor vestuari per a Janet Patterson
Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica per a Jane Campion
Globus d'Or al millor director per a Jane Campion
Globus d'Or a la millor actriu secundària per a Anna Paquin
Globus d'Or al millor guió per a Jane Campion
Globus d'Or a la millor banda sonora original per a Michael Nyman
BAFTA a la millor pel·lícula per a Jan Chapman i Jane Campion
BAFTA a la millor fotografia per a Stuart Dryburgh
BAFTA al millor muntatge per a Veronika Jenet
BAFTA a la millor música per a Michael Nyman
BAFTA al millor guió original per a Jane Campion
BAFTA al millor so per a Lee Smith, Tony Johnson i Gethin Creagh
Premi David Lean (atorgat per BAFTA) a la millor direcció per a Jane Campion

Banda sonora

La música original va ser composta per Michael Nyman, que dirigeix l'Orquestra Filharmònica de Múnic. Malgrat que en la pel·lícula els temes són interpretats per Holly Hunter,^[5] a l'àlbum ho són de la mà del mateix Nyman.

La banda sonora va ser nominada al Globus d'Or a la millor banda sonora original i al BAFTA a la millor música.

Atès que la protagonista és muda, el so del piano, a través del qual es comunica, representa la seva pròpia veu.

Temes^[8]

To The Edge Of The Earth 4:06
Big My Secret 2:51
A Wild And Distant Shore 5:50
The Heart Asks Pleasure First 1:33
Here To There 1:02
The Promise 4:14
A Bed Of Ferns 0:46
The Fling 1:28
The Scent Of Love 4:16
Deep Into The Forest 2:58
The Mood That Passes Through You 1:13
Lost And Found 2:24
The Embrace 2:36
Little Impulse 2:11
The Sacrifice 2:46
I Clipped Your Wing 4:34
The Wounded 2:26
All Imperfect Things 4:03
Dreams Of A Journey 5:30
The Heart Asks Pleasure First/The Promise (Edit) 3:11

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «El piano». Ésadir.cat. [Consulta: 6 setembre 2022].
↑ Inici de la carrera professional d'Anna Paquin (anglès)
↑ Localitzacions de la pel·lícula, a IMDb (anglès)
↑ ^4,0 ^4,1 Premis i nominacions que va rebre la pel·lícula, a IMDb (anglès)
↑ ^5,0 ^5,1 Holly Hunter i el piano (castellà)
↑ «The Piano». The New York Times.
↑ «El piano». ElDoblatge.com. [Consulta: 6 setembre 2022].
↑ «Banda sonora de la pel·lícula, a Culturalia». Arxivat de l'original el 2006-05-28. [Consulta: 21 desembre 2009].

Enllaços externs

El piano a Fotogramas (castellà)
El piano a DeCine21 (castellà)
El piano a Biografías (castellà)
Anàlisi de la pel·lícula a CinemaClassics

[català-1] 1,0 ^1,1 «El piano». Ésadir.cat. [Consulta: 6 setembre 2022].

[2] Inici de la carrera professional d'Anna Paquin (anglès)

[3] Localitzacions de la pel·lícula, a IMDb (anglès)

[guardons-4] 4,0 ^4,1 Premis i nominacions que va rebre la pel·lícula, a IMDb (anglès)

[mudesa-5] 5,0 ^5,1 Holly Hunter i el piano (castellà)

[6] «The Piano». The New York Times.

[7] «El piano». ElDoblatge.com. [Consulta: 6 setembre 2022].

[8] «Banda sonora de la pel·lícula, a Culturalia». Arxivat de l'original el 2006-05-28. [Consulta: 21 desembre 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]