Elecció Democràtica de Rússia
L'Elecció Democràtica de Rússia (en rus: Демократический выбор России, ДВР; Demokraticheskiy vybor Rossii, DVR) va ser un partit polític liberal-conservador rus creat el 1993 i dirigit per Iegor Gaidar, ex-ministre de finances 1991-1992 i Primer Ministre interí al 1992, considerat un dels principals artífexs de la teràpia de xoc en la transició al capitalisme.[1] L'octubre de 1993 es formaria el predecessor Bloc Elecció de Rússia, que es presentaria a les primeres eleccions de 1993, quedant en segon lloc amb 64 escons, però formant la facció més gran a la Duma. L'any següent, del 12 al 13 de juny de 1994, se celebraria el Congrés fundacional de l'Elecció Democràtica de Rússia,[2] on s'aprovarien el programa [3] i direcció, mantenint Gaidar la presidència.[4] Recentment havia dimitit del govern presidit per Víktor Txernomirdin, ja que havia perdut influència en la presa de decisions econòmiques i s'oposava a l'augment de la despesa pressupostària. Malgrat mantenir-se fora del govern, el partit faria oposició constructiva i recolzaria a Boris Ieltsin. A les eleccions legislatives de 1995 es presentaria en coalició amb altres partits minoritaris formant l'Elecció Democràtica de Rússia - Demòcrates Units, amb uns pobres resultats reduint la seva representació parlamentària a tan sols nou diputats a la Duma, perdent cinquanta-cinc. En aquest sentit, poc després participarien en la formació de la coalició Unió de Forces de Dreta, amb la qual es presentarien a les eleccions de 1999, que obtindria 29 diputats.[5] Al 2001 prendrien la decisió de dissoldre's en benefici del nou partit.[6] Més endavant, al 2010, antics militants i dirigents del partit van refundar el partit com a Elecció Democràtica, registrant-lo oficialment al 2012.[7] El seu president, Vladimir Milov, ex-Ministre d'Energia al 2002, dimitiria del càrrec a finals de 2015 després d'intentar expulsar sense èxit els seus dos vicepresidents, els quals l'assenyalarien pels pocs èxits del partit, el seu autoritarisme i la manca de finançament propi, mentre que ell es defensaria acusant al Kremlin de dirigir l'operació.[8] Poc després, al 2017, el Ministeri de Justícia liquidaria el partit,[9] malgrat ha mantingut l'activitat política. Recentment han donat suport a Borís Nadejdin, que havia estat diputat per la Unió de Forces de Dreta, per a les eleccions presidencials de 2024, vetat però per la Comissió Electoral.[10] Resultats electoralsEleccions presidencials
Eleccions legislatives
Referències
|