Enric Raxach

Enric Raxach
	(2014)
Biografia
Naixement	15 gener 1932 (93 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Música clàssica

Enric Raxach (Barcelona, 15 de gener de 1932)^[1] és un compositor d'origen català nacionalitzat holandès.

És una de les figures de més prestigi fora del seu país. Als dotze anys va descobrir els seus dots i sensibilitat per a la música. Tres anys més tard, ja segur de la seva vocació musical, es va endinsar a l'estudi de la mateixa. És decisiu en la seva evolució la seva trobada el 1949 amb Nuri Aymerich. Sota la seva tutela va aprofundir durant quatre anys en les tècniques musicals: composició, contrapunt, anàlisi i instrumentació.^[2] Animat pels nous desenvolupaments musicals a França, marxà a París el març del 1958 per conèixer Pierre Boulez. Després de quedar-se a Múnic i Zuric, Raxach es va establir a Colònia el setembre de 1959. Entre 1959 i 1965 va assistir als cursos d'estiu de Darmstadt amb Olivier Messiaen, Pierre Boulez, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen, entre d'altres. També va seguir els cursos d'anàlisi a Bilthoven (1952-1958)^[2] durant les setmanes de música de Gaudeamus amb, entre d'altres, György Ligeti, Iannis Xenakis, Klaus Huber i Earle Brown.^[3]

Més tard va residir a Zuric ia Birkenfeld, a la Selva Negra alemanya. El 1962 va obtenir una beca que li va permetre estudiar Direcció d'Orquestra al Conservatori d'Utrecht, als Països Baixos, on va fixar la seva residència des del 1969. Entre els anys 1959 i 1965 va assistir als cursos de Darmstadt, a Alemanya, on va seguir els seminaris de Messiaen, Stockhausen i Boulez. Les composicions de Rexach es poden dividir en cinc períodes. El primer està influït per l'expressionisme de l'escola de Viena, que progressivament es tenyeix amb un halo de Messiaen i Varèse. Després d'un curt intermedi dodecafònic el 1959 amb Metamorfosi III, inicia amb Fases (1961) un nou període caracteritzat per la construcció de blocs sonors ferris i violents, però dins una estructuració molt flexible. El 1969, i gairebé com a reacció a l'anterior, comença amb Inside Outside un tercer període durant el qual compon una sèrie d'obres gairebé surrealistes de gran colorit orquestral i grans masses sonores dins d'un joc polifònic d'estructures de vegades divergents. Entre el 1981 i el 1991 segueix una etapa de transició en la qual es percep una certa objectivització de les tendències del període anterior, com a Opus incertum. Amb els seus Dotze preludis per a piano obre el 1992 un nou període que es caracteritza per una sèrie d'obres en què es fonen lirisme i violència, poesia musical i duresa sonora, ironia i optimisme, estructuració i llibertat.^[1]

El 1962 es va establir definitivament als Països Baixos; el 1969 es va convertir la seva nacionalitat en holandesa.^[2] Les obres de Raxach van ser interpretades per principals directors i músics de gairebé tots els festivals internacionals de música nova. A més, es realitzen actuacions i enregistraments de ràdio a gairebé tots els països de l'Europa occidental', el Japó, el nord i l'Amèrica del Sud.^[2]

El 1977, Raxach va rebre el premi de composició de Barcelona per Metamorfosa I escrita el 1956.^[2]

Obra

Obres per a orquestra

1951/1952: Estudis (orquestra de corda)
1952/1955: Six mouvements

* 1954-1956: Polifonías (orquestra de corda)
# Tranquillo-Allegretto-Tempo 1º

# Molto mosso-Meno mosso-Agitato

# Adagio

# Mosso-Eccitato

# Tranquillo-Andante moderato

1956: Metamorphose I

1958: Metamorphose II

1959: Metamorphose III, per a quinze instruments solistes (flauta, oboè, clarinet, saxo alt, clarinet baix, fagot, trompa, trompeta, trombó, arpa, dos violins, viola, violoncel i contrabaix)

1962-1963: Fluxión, per a flauta (també piccolo), oboè, clarinet, fagot, trompa, trompeta, trombó, dos violins, viola, violoncel, contrabaix, quatre percussionistes (4t també piano) i harmònium

1965: Syntagma

1966: Textures

1967/1968: Equinoxial, per a 31 instruments de vent, sis percussionistes, vuit contrabaix i orgue Hammond
# Cycle 1

# Jeu 1

# Cycle 2

# Jeu 2

# Cycle 3

1969 rev. 1989: Inside outside, per a orquestra i cinta

1972-1974: Figuren in einer Landschaft

1975: Erdenlicht

1980: Am Ende des Regenbogens

1985: Opus incertum, voor groot kamerorkest

1986: Calles y sueños - In memoriam Federico García Lorca, per a orquestra de cambra

1994-1995: Concertino for piano and orchestra
# Prologue

# Ostinato

# Nocturnal

# Interlude

# Scherzo

# Epilogue

1995, 2003: Telluris, per a violí i orquestra

2005-2007: Chapter One

1997: Chapter Three

2002: Chapter Five

2004: Chapter Seven

2011-: "Chapter Nine"

Treballs per a banda de concerts

1988: Preparatori
# Ixent

# Trànsit

1991: Codex Z, per a gran banda de concerts i bambuso sonoro
# Neumes I

# Episode I (Paris 1958)

# Neumes II

# Episode II (Black Forest 1986)

# Neumes III

# Episode III (Factor alpha)

# Neumes IV

1999: Partita, per a 27 instrumentistes de vent i quatre percussionistes

Treballant per a cor

1972: Interface uit "The esoteric garden", voor gemengd koor en orkest
1978: Soirée musicale, voor basklarinet solo, vrouwenkoor en orkest
# Prélude
# Nocturne
# Madrigal I
# Interlude
# Madrigal II
# La muse inquiète
# Postlude
1990: Nocturno del hueco, voor koor, ensemble en geluidsband - tekst: Federico García Lorca

Música vocal

1952: Pequeña Cantata, per a tenor i sis instruments (flauta, clarinet baix, trompa, arpa, viola i violoncel - text: Gabriel Bocángel y Unzueta
1965-1966: Fragmento II, per a soprano i tres instruments (flauta (també piccolo) i 2 percussionistes) - text: Vicente Huidobro
1969: Paraphrase, voor contralto, fluit, klarinet, basklarinet, fagot, hoorn, trompet, twee slagwerkers, harp, viool, altviool en cello
1973: Sine nomine, per a soprano (també campanes d'altar i campana de vaixell) i orquestra de cambra gran, cinta d'àudio i electrònica - text: Fragments de Gustave Flaubert, Enric Raxach, Antonin Artaud, Friedrich Nietzsche i del Gènesi
1975: Grand duo concertant, per a soprano i contrabaix
1984: ... hub of ambiguity, per a soprano i conjunt (flauta (també flauta alt i flautí), clarinet (també clarinet baix), percussionista, mandolina, guitarra, arpa, violí i contrabaix) - text: Marilyn Hacker

Música de cambra

1961: Fases, per a quartet de corda
1962: Estrofas, per a sis instruments (flauta (també piccolo), clarinet baix (també clarinet), violí, violoncel, contrabaix i un percussionista)
1967: Summer music, per a violoncel i piano
1967 rev. 1987: Deux esquisses, per a clavicèmbal i percussió
1968: Imaginary landscape per a flauta (també flauta alt i percussionista)
1971: Scattertime, per a conjunt de cambra (flauta, clarinet (també clarinet baix), violí, violoncel, piano i orgue electrònic)
1971: Strijkkwartet no. 2, amb equips electrònics
1974: Chimaera, per a clarinet baix i cinta
1979: The hunting in winter, per a trompa i piano
1982: Careful with that…, per a clarinet (també clarinet en mi bemoll) i percussionista
1982: Chalumeau, per a quartet de clarinets
1982: Ode, per a flauta i trio de corda
1983: Vórtice per a sis clarinets baixos i tres clarinets contrabaix
1984: Chant d'après l'Ode, per a flauta solista
1986: Antevísperas, per a quartet de saxofons
1986: Asalto, saxo alt (també saxo soprano) i piano
1988: Obsessum, per a fagot i nou acordions
1989: 2x1 = 1x2, per a un o dos clarinets
1992: Decade, per a clarinet baix i acordió

Obres per a orgue

1965: Tientos
1967: The looking-glass

Obres per a piano

1976: Ricerare
1993: Twelve preludes

Obres per a arpa

1992: Danses Pythiques

Obres per a guitarra

1988: La obscuridad y su mano izquierda

Treballant per a la percussió

1979: Aubade, per a quartet de percussió
1979: Cadenza, per a timbalista solista
1996: Neumes, per a sextet de percussió

Música electrònica

1971: A Rite of Perception
1990: Reflections inside
1998: Life, love, war, death et cetera

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^{[enllaç sense format]} https://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/2/2926^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^{[enllaç sense format]} https://www.wikiwand.com/es/Enrique_Raxach
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.epdlp.com/compclasico.php?id=11475

Enllaços externs

Titelbeschrijvingen in de bladmuziekcatalogus van de Muziekbibliotheek van de Omroep

[Raxach,_I-1] 1,0 ^1,1 ^{[enllaç sense format]} https://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/2/2926^{[Enllaç no actiu]}

[Raxach,_III-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^{[enllaç sense format]} https://www.wikiwand.com/es/Enrique_Raxach

[Raxach,_II-3] {[enllaç sense format]} https://www.epdlp.com/compclasico.php?id=11475

[1]

[2]

[3]