Enviat especialForeign Correspondent |
---|
|
|
Direcció | Alfred Hitchcock |
---|
Protagonistes | |
---|
Producció | Walter Wanger |
---|
Dissenyador de producció | Alexander Golitzen |
---|
Guió | James Hilton, Ben Hecht, Charles Bennett, Joan Harrison, Budd Schulberg, Richard Maibaum, John Howard Lawson, John Lee Mahin, Robert Charles Benchley, Vincent Sheean, Harold Clurman i Alfred Hitchcock |
---|
Música | Alfred Newman |
---|
Fotografia | Rudolph Maté |
---|
Muntatge | Dorothy Spencer |
---|
Productora | Walter Wanger Production |
---|
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
---|
|
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
---|
Estrena | 1940 |
---|
Durada | 115 min |
---|
Idioma original | anglès |
---|
Versió en català | Sí |
---|
Color | en blanc i negre |
---|
Pressupost | 1.484.167 $ |
---|
|
Gènere | cinema d'espionatge, pel·lícula basada en un llibre, cinema de ficció criminal i cinema de thriller polític |
---|
Lloc de la narració | Anglaterra i Països Baixos |
---|
|
Nominacions | |
---|
Premis | |
---|
|
|
Enviat especial (títol original en anglès: Foreign Correspondent) és una pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock estrenada el 1940. És la segona pel·lícula realitzada a Hollywood per Hitchcock després de Rebecca i ha estat doblada al català.[1]
Argument
Poc abans de la guerra, un periodista estatunidenc, Jones, és enviat a Europa per analitzar-ne la situació. Coneix Van Meer, vell polític neerlandès, signatari d'un tractat d'aliança secret, que els nazis volen conèixer a qualsevol preu. Aquests l'agafen i maten un sòsia al seu lloc. Però Jones descobreix la veritat i surt a la recerca del neerlandès. Els espies són igualment al seu darrere. Deixant els Països Baixos i els seus molins de vent, Jones va a Anglaterra. És acompanyat en la seva fugida per una jove anglesa. A Londres, li presenta el seu pare, Fisher. Aquest, president d'una associació pacifista, és en realitat un agent dels nazis. Procura al periodista un guardaespatlles, que està en realitat encarregat de liquidar-lo. Però Jones se'n surt indemne i, després de nombroses peripècies, troba el polític neerlandès. Mentrestant, es declara la guerra. Fisher aconsegueix agafar un avió amb destinació a Amèrica. Jones es troba al mateix avió. Atacat per un vaixell alemany, l'avió cau en alta mar. Els nàufrags estan sobre un tros d'avió que els serveix de rai, i Fisher se sacrifica llançant-se dins de l'oceà. De tornada a Londres, Jones parla a la ràdio, pronunciant-se amb vehemència contra els bombardejos i la barbàrie nazis, i crida Amèrica a proveir d'armes a Anglaterra.
Repartiment
Al voltant de la pel·lícula
- Cameo de Hitchcock: al minut 13, llegint el diari quan Joel McCrea se'n va de l'hotel.
- L'ortografia del nom de ffolliott (dues f minúscules) no és un error sinó un esnobisme que el personatge, interpretat per George Sanders, explica en l'escena on Jones i ell persegueixen l'assassí de Van Meer.
- L'escena en què Haverstock fuig de l'habitació de l'Hotel Europa, on el tenen retingut. Mentre va per la cornisa, es recolza en els neons trencant les lletres el, de manera que el lluminós que anuncia l'esmentat hotel queda com Hot Europa (Europa calenta), que reflecteix la situació de preguerra en què es troba el continent. Aquesta escena, que el normal és que passi desapercebuda, és una de les genialitats del gran mestre, que ens obliga a estar sempre molt atents a qualsevol detall i ens permet veure les seves pel·lícules un cop i un altre, trobant aspectes no percebuts abans.
Galeria
-
Joel McCrea
-
Laraine Day
-
Herbert Marshall
-
George Sanders
Referències
Enllaços externs
|
---|
Dècada del 1920 | |
---|
Dècada del 1930 | |
---|
Dècada del 1940 | |
---|
Dècada del 1950 | |
---|
Dècada del 1960 | |
---|
Dècada del 1970 | |
---|
Curtmetratges | |
---|
Televisió | |
---|