Epigonus robustus

*Epigonus robustus*
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Pempheriformes
Família	Epigonidae
Gènere	Epigonus
Espècie	Epigonus robustus ; Barnard, 1927
Nomenclatura
Sinònims	Hynnodus robustus (Barnard, 1927); Parahynnodus robustus (Barnard, 1927);

Epigonus robustus és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.^[2]

Descripció

Pot arribar a fer 22 cm de llargària màxima.
És de color marró al dors i més pàl·lid a la zona inferior.
7 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 9 radis tous a l'anal.
25 vèrtebres.
Opercle amb espina.
La més llarga de les espines de qualsevol de les seues aletes no té més longitud que el diàmetre de l'ull.
Cos molt oliós.^[3]^[4]^[5]^[6]

Hàbitat

És un peix marí, mesobentònic-pelàgic i batidemersal que viu entre 500 i 3.000 m de fondària sobre el fons marí principalment i entre les latituds 30°S-50°S.^[4]^[7]^[8]

Distribució geogràfica

És una espècie circumglobal que es troba a les aigües temperades de l'hemisferi sud.^[4]^[9]^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]^[15]^[16]^[17]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[4]

Referències

↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 FishBase (anglès)
↑ May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
↑ Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.
↑ May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986.
↑ Abràmov, A.A., 1992.
↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
↑ Duhamel, G., 1997. Deep-sea demersal ichthyofauna off the St. Paul and Amsterdam Islands (Central Southern Indian Ocean). P. 185-194. A: B. Séret i J.-Y. Sire (eds.). Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Nouméa.
↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
↑ Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
↑ Shcherbachev, Y.N., 1987. Preliminary list of thalassobathyal fishes of the tropical and subtropical waters of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 27(2): 37-46.

Bibliografia

Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Gon, O., 1986. Apogonidae. P. 546-561. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
Mayer, G.F., 1974. A revision of the cardinalfish genus Epigonus (Perciformes, Apogonidae), with description of two new species. Bull. Mus. Comp. Zool. 146(3):147-203.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epigonus robustus

BioLib (anglès)
AQUATAB

[1] Catalogue of Life (anglès)

[2] The Taxonomicon (anglès)

[3] Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.

[FishBase-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 FishBase (anglès)

[5] May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.

[6] Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.

[7] May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986.

[8] Abràmov, A.A., 1992.

[9] Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.

[10] Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.

[11] Duhamel, G., 1997. Deep-sea demersal ichthyofauna off the St. Paul and Amsterdam Islands (Central Southern Indian Ocean). P. 185-194. A: B. Séret i J.-Y. Sire (eds.). Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Nouméa.

[12] Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.

[13] Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.

[14] Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.

[15] Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.

[16] Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.

[17] Shcherbachev, Y.N., 1987. Preliminary list of thalassobathyal fishes of the tropical and subtropical waters of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 27(2): 37-46.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]