L'escut oficial de Verges té el següent blasonament:

Escut caironat semipartit i truncat: 1r faixat d'or i de gules de 6 peces; 2n de gules, 3 pals d'or carregats de 3 rocs d'atzur; 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona de baró.^[1]

Va ser aprovat el 20 de febrer de 1996 i publicat al DOGC el 6 de març del mateix any amb el número 2178.

El castell de la població (del segle xii) va pertànyer als comtes d'Empúries (representats per les seves armes, faixat d'or i de gules, a la primera partició de l'escut). El 1399, el comte Pere III es va casar amb Joana de Rocabertí i de Fenollet, i la vila va passar als vescomtes de Rocabertí (dels quals veiem les armes a la segona partició); en aquesta època la localitat va esdevenir el centre de la baronia de Verges (representada a l'escut per la corona de baró). Finalment, el 1587, la vila va passar a la Corona i fou el centre d'un municipi reial, fet que veiem simbolitzat amb els quatre pals de l'escut de Catalunya de la tercera partició.

Bandera deVerges
Detalls
Tipus	escut d'armes
Adoptat per	Verges

La bandera oficial de Verges té el següent blasonament:

Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, composta de nou pals del mateix gruix juxtaposats: el 1r faixat de tres peces grogues i tres de vermelles; els 2n, 4t, 6è i 8è vermells; el 3r groc, carregat amb tres rocs heràldics blaus, cadascun d'altura 2/11 de la del drap, el de dalt 1/11 de la vora superior, el de baix a la mateixa distància de la vora inferior, i el del mig a 3/22 dels altres; i la resta de pals (5è, 7è i 9è) de color groc.^[2]

Va ser aprovada el 3 de juliol de 1998 i publicada en el DOGC el 24 de juliol del mateix any amb el número 2688.

• Escuts i banderes del Baix Empordà