Estratopausa

L'estratopausa és la capa de l'atmosfera terrestre que marca el límit entre l'estratosfera i la mesosfera. Es troba a una altitud aproximada de 50 - 55 quilòmetres sobre el nivell del mar.^[1] La pressió atmosfèrica a l'estratopausa és mil vegades menor que la del nivell del mar i s'hi assoleix un pic de màxima temperatura -aproximadament 0 °C-, que es manté constant al llarg d'aquesta capa.^[2]

Aquest tipus de característica atmosfèrica no tan sols és presenta a la Terra, sinó que també pot existir en altres planetes o llunes amb atmosfera.^[3] Els moviments d'aire en aquesta regió són gairebé tots horitzontals, seguint els vents de l'estratosfera.

A l'estratosfera la temperatura incrementa amb l'altitud com a conseqüència de l'escalfament produït per l'absorció de la radiació ultravioleta (UV) provinent del sol per part de les molècules d'ozó presents, fins a arribar a l'estratopausa, regió en la qual s'assoleix el pic de màxima temperatura (aproximadament 0 °C), que es manté constant al llarg d'aquesta capa. Degut a la presència considerable d'ozó a l'estratopausa, l'estudi de la regió es considera crucial per a poder entendre canvis climàtics i la composició de la capa d'ozó. A la part immediatament superior a l'estratopausa, i amb l'inici de la mesosfera, la temperatura disminueix amb l'altura com a conseqüència de la no-presència d'ozó que no podrà interaccionar amb la radiació UV.^[2][3]

Els valors del gradient vertical de temperatura mostrats a la taula són resultat del càlcul ${\displaystyle {-dT/dz}}$, de manera que:

• Si tenen signe positiu la temperatura disminueix al augmentar l'altitud en la ratio per distància especificada per interval d'altitud.
• Si tenen signe negatiu la temperatura augmenta al augmentar l'altitud en la ratio per distància especificada per interval d'altitud.
• Si són nuls la temperatura es manté constant al llarg de l'interval d'altitud especificat.

• Forat de la capa d'ozó
• Contaminació atmosfèrica