Estruvita

Estruvita
Cristalls d'estruvita
Fórmula química	(NH₄)Mg(PO₄)·6H₂O
Epònim	Heinrich Christian Gottfried von Struve
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.CH.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CH.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.13
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	euèdrica i en plaques
Massa molar	245,036 Da
Color	incolor, groguenc, marronós
Macles	en {001}
Exfoliació	{100} perfecta
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	vítria o mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcid
Densitat	1,7
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,495 nβ = 1,496 nγ = 1,504
Birefringència	δ = 0,009
Angle 2V	mesurat: 37°
Solubilitat	lleugerament soluble, es deshidrata en l'aire sec i càlid
Altres característiques	piroelèctric i piezoelèctric
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Suv
Referències	[1]

L'estruvita^[2] o struvita^[3] és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de l'estruvita.^[4] Va ser descoberta l'any 1846 prop d'Hamburg (Alemanya). Rep el seu nom del diplomàtic rus Heinrich Christoph Gottfried Struve (1772-1851), cònsol a Hamburg.

L'estruvita és un fosfat hidratat d'amoni i magnesi. És isomorf amb l'estruvita-(K), l'anàleg amb potassi en lloc d'amoni. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls ehuedrals o plaques. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2, sent doncs un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estruvita pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO4:H2O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaita, anapaïta, picrofarmacolita, dittmarita, niahita, francoanellita, taranakita, schertelita, hannayita, estruvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, fahleita, smolyaninovita, barahonaita-(Al) i barahonaita-(Fe).

Es va trobar per primera vegada a Hamburg, a la terra de torba barrejada amb fems de bestiar boví, on es forma com a producte de la putrefacció de matèria orgànica per l'acció bacteriana. Típicament formada a partir del guano d'au o de ratpenat a l'interior de coves o dipòsits de superfície. Sol trobar-se associada a altres minerals com: newberyita, hannayita, brushita o stercorita.

S'ha trobat com constituent dels càlculs del ronyó humà i de la bufeta urinària, en aparells urinaris alcalinitzats i infectats per bacteris.

El grup de l'estruvita està format per tres fosfats amb magnesi.^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estruvita